A Tortosa hi ha “coexistència”, però no “convivència” entre cultures, segons un estudi contra el racisme

La Xarxa per la Convivència treballa des de fa quasi una dècada per a fomentar la convivència a la ciutat entre persones de diferents orígens

Eleccions Municipals 2019

Taller de la jornada de SOS Racisme, a la biblioteca de Tortosa
Taller de la jornada de SOS Racisme, a la biblioteca de Tortosa | cedida

SOS Racisme i l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent han portat a terme un estudi sobre la cohesió social agafant Tortosa com a mostra, entre diverses ciutats catalanes.

Després de realitzar nombroses entrevistes a tortosins i celebrar una jornada a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, pròximament es prepararan més sessions per a presentar-ne les conclusions i veure com la ciutat pot abordar les situacions que s’han extret. 


Segons l’estudi de SOS Racisme, a Tortosa encara hi ha espais de segregació. La Xarxa per la Convivència de Tortosa arrancarà a treballar ara amb les propostes extretes de l’estudi. I és que segons detalla Irene Segarra, de la Xarxa per la Convivència de Tortosa, a la capital del Baix Ebre hi hauria coexistència, en lloc de convivència. “Coexistència basada en el fet que persones de diferents orígens no es molesten però no es relacionen, amb alguns punts de convivència però d’altres també d’hostilitat”, explica Segarra. La convivència seria la bona relació, mentre que l’hostilitat, tot el contrari.

Des de fa nou anys a la ciutat hi és present la Xarxa per la Convivència, un espai en construcció, obert a tots els veïns, associacions i entitats, professionals i institucions que empeny un procés comunitari, amb la voluntat de cercar conjuntament camins que contribuïsquen a una millor convivència en la diversitat a la ciutat. Ciutadania, institucions i recursos tècnics són els tres pilars de la xarxa, que treballa per fomentar el respecte i la convivència. 


“Vam començar a trobar-nos i reunir-nos tot creant espais de relació. Un dels nostres objectius és generar espais de relació improbables: crear expressament espais entre persones que d’altra forma no es trobarien, no conviurien”, detalla Segarra. 

D’entre les activitats, l’ArtXiBarri, que se celebra a inicis d’estiu, és una de les iniciatives més populars.

“Crec que l’ideal és treballar molt la part més ideològica i emocional. Hem d’entendre els altres pel que són, no per d’on siguen els seus pares, per exemple. I sobretot tenir confiança en l’ésser humà i les persones, en no tenir temor del desconegut i confiar en els altres”, argumenta Segarra. La clau de la convivència és, probablement, “veure els altres com ens veiem nosaltres”. Però això, segons Segarra, “és molt emocional i per això també és molt difícil de modificar”. 

La xarxa també treballa en altres conflictes socials, com l’homofòbia, no només contra la xenofòbia. “Hem d’aconseguir que la diferència no siga vist un element de rebuig sinó de riquesa”. Treballar la mirada, en este sentit és vital. “Tenim xiquets tortosins nascuts aquí, però si els seus pares són de fora, ja els mirem com a immigrants. Ells senten esta mirada diferent. Hem d’aconseguir que els tortosins de tota la vida també identifiquen este nen com un tortosí malgrat tinga altres trets físics”, exemplifica Segarra. “Demanem esforços d’integració a la gent que arriba de fora, però tenim molts xiquets que ja són d’aquí. La societat ha de fer este esforç per a veure’ls igual”. 

Segons el cens de Tortosa, la població és de 33.870 persones,  6.175 de les quals són d’altres nacionalitats a l’espanyola, el 18% de la població.n

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article