Indignació entre els caçadors ebrencs pels costos que activa el decret per a fer més segura la carn de caça

Un dels punts controvertits ha girat al voltant de les mesures sanitàries

per Francesc Millan

Edició Paper Setmanari l'Ebre

Polles d’aigua caçades al Delta, en una imatge d’arxiu.
Polles d’aigua caçades al Delta, en una imatge d’arxiu.

En els últims anys, la polèmica -o si més no, el debat-  al voltant de la caça ha crescut arreu de Catalunya.

Un dels punts controvertits ha girat al voltant de les mesures sanitàries i de prevenció que regulen el producte que se n’extrau i que, a vegades, es comercialitza. Ara, i davant la pressió de certs sectors de la societat, el Govern català ha decidit aprovar un nou decret -elaborat conjuntament pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Departament de Salut-  que controle els requisits a què se sotmet l'activitat cinegètica i de manipulació de carn de caça que es destina al consum humà. L’objectiu principal, tal com ha apuntat la Generalitat, és facilitar la comercialització de carn silvestre regulant-ne la recollida, transport i condicionament, establint els circuits i les mesures per a garantir al màxim la seguretat alimentària i la sanitat animal, tal com descriu la normativa europea en matèria d’higiene dels productes alimentaris.

 

Reacció del sector a l’ebre

A les Terres de l’Ebre, on la caça és una activitat arrelada en bona part del territori, la mesura ha generat controvèrsia. “Som conscients que la salut és la prioritat i, en este sentit, estem contents i celebrem la mesura. Considerem que el control sanitari és necessari, i més ara, quan cada cop arriben més malalties que poden afectar els animals”, explica a este setmanari Manolo Royo, president de la Federació Catalana de Caça de les Terres de l’Ebre. “Però també és cert que estes normes portaran més costos i més esforç per als caçadors”, replica Royo, que amb certa indignació demana més suport i ajut de la Generalitat de Catalunya. “Aquí a les Terres de l’Ebre no és com en altres parts de Catalunya: els caçadors solem caçar únicament per a consum privat, tenim les nostres faenes i cacem per a menjar-ho a casa o, com a molt, donar-ho a la família i els amics”, continua el president de l’entitat, que recorda que a les comarques ebrenques el 95% de la carn de caça va destinada al consum propi –o entre persones properes– i no a la comercialització.

I és que, malgrat que el nou decret s’oriente sobretot  cap a aquella carn que es vol comercialitzar, la normativa  també establix mesures de prevenció i control de la triquina en relació amb el consum domèstic privat. Especialment en el cas del porc senglar: la carn d’este animal destinada al consum domèstic s’haurà de sotmetre, doncs, a un control analític previ per tal d'assegurar l'absència de triquines.

A més, segons la llei, està previst que es porten a terme accions de difusió de bones pràctiques quant a la recollida i el condicionament de peces de caça silvestre destinades al consum domèstic privat. “Ara, si cada cop que cacem un animal hem de passar tot aquest protocol, arribarà un moment que això no serà sostenible, ja que l’esforç serà massa elevat i potser haurem d’optar per deixar de caçar”, diu contundent Royo, que apunta que cada vegada l’administració imposa més obstacles i més obligacions al sector dels caçadors.

 

Aconseguir un mercat segur

En el cas de les carns de caça destinades al comerç, les mesures es multipliquen. El nou decret establix el circuit i les condicions que han de seguir les peces de caça des del lloc de captura fins a l'establiment de manipulació de carn amb plena garantia dels requisits d'higiene i seguretat alimentàries i de sanitat animal. 

I això què significa? Doncs, per una banda, que només es podran comercialitzar les peces de caça silvestre procedents d'activitats cinegètiques autoritzades que s'hagen sotmès a la inspecció d'un veterinari oficial i en establiments de manipulació de caça autoritzats. Per l’altra, que les peces de caça destinades a la comercialització s'hauran de transportar senceres, en el termini més curt possible, des del lloc de captura fins a un punt logístic de recollida o fins a un establiment de manipulació de caça, que també haurà de garantir la presència d’una persona amb formació en matèria de sanitat i higiene, que incloga els registres i la traçabilitat individual de cada peça i les condicions del trasllat fins a estos establiments

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article