ACN Alcanar .- En plena crisi citrícola, la Unió de Llauradors, organització professional agrària majoritària al País Valencià, ha elaborat un estudi on identifica més de mig centenar de productes fitosanitaris prohibits per la Unió Europa (UE) que s’utilitzen en el cultiu de cítrics als països de l’Àfrica Meridional, els principals competidors del sector cítric estatal.
Entre altres, alerten de l’ús del paraquat -un herbicida d’amoni que pot afectar l’aparell digestiu i òrgans vitals-, o del metil-azinfós –insecticida organofosfat– prohibit per l’Agència de Protecció Ambiental des de 2004 i per la UE des de 2006, per ser “altament tòxic per als amfibis, peixos, mamífers, crustacis i mol·luscos”. La Unió de Llauradors ha demanat la suspensió de les importacions fins que els països competidors no compleixin les exigències europees de seguretat alimentària.
Com ha explicat el secretari general de la Unió de Llauradors, Carlos Peris, una primera fase de l’estudi ha constatat que moltes matèries actives prohibides per la normativa europea estan autoritzades a l’Àfrica. “Mentre altres països productors no s’adaptin a la normativa europea, cal prendre aturar les importacions”, ha demanat. La Unió adverteix del risc per als consumidors i per al medi ambient davant d’aquesta situació, i denuncia “la competència deslleial” i “el greuge comparatiu” que representa que els citricultors africans puguin produir amb menys costos que els europeus.
“Les matèries actives més evolucionades, per ser més respectuoses, són més cares i el productor europeu veu augmentat els costos d’explotació. Als altres països tenen més alternatives, menys segures i més barates al mercat”, ha recordat el secretari general de la Unió. “No té sentit que Europa vulgui fer prevaldre la seguretat alimentària i la millora ambiental i no ho exigeixi als països tercers que hi volen importar”, ha afegit. Mentre que el cost de producció mitjà d’un quilo de taronja a l’estat espanyol és d’entre 22 i 24 cèntims d’euros, als països africans pot situar-se per sota dels 10 cèntims d’euro. “No té sentit que no s’equilibrin les regles de joc”, ha dit Peris.
L’estudi s’ha presentat a l’Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (AVACU) que “s’ha posat en alerta”, ha donat suport a l’entitat agrària i s’ha compromès a elevar la queixa a l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i a les institucions europees. Per a la seva banda, la Unió dels Llauradors traslladarà l’estudi a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). La EFSA és l’encarregada de demostrar que les substàncies actives dels productes fitosanitaris contra les plagues i les malalties són segures per a la salut humana i animal i no tenen impacte al medi ambient. A més avalua el risc dels nivells màxims de residus (LMR) de plaguicides permesos en productes d’origen vegetal o animal comercialitzats a la UE.
Peris ha denunciat la paradoxa que la UE permeti l’entrada de fruita amb residus que no superen el límit màxim (LMR) de producte que, en canvi, no es poden fer servir en l’àmbit comunitari europeu. “Volem ser molt exigents en aquest sentit”, ha dit.
L’agrupació agrària seguirà fent nous estudis respecte a altres països exportadors i d’altres sectors amb els quals existeixen acords comercials amb Europa, per a vigilar que no es treballi amb productes fitosanitaris prohibits aquí. “Farem un seguiment arreu. No és que tinguem especial fixació amb el sud d’Àfrica. Hem començat per allí per la forta competència que està exercint però seguirem amb Egipte, Argentina i altres”, ha explicat el secretari general.
