L’Ebre emprèn les primeres accions per a adaptar-se als efectes del canvi climàtic

El programa Life Clinomics ha estudiat la vulnerabilitat de les Terres de l’Ebre al canvi climàtic i ha elaborat un pla d’acció amb 40 propostes d’actuació de les quals dos s’implementaran enguany, com a última fase del programa

per L. Bertomeu

Edició Paper Setmanari l'Ebre

Les badies del delta de l’Ebre i els conreus de secà de la Terra Alta són dos dels punts que més vulnerabilitat presenten davant els efectes del canvi climàtic
Les badies del delta de l’Ebre i els conreus de secà de la Terra Alta són dos dels punts que més vulnerabilitat presenten davant els efectes del canvi climàtic | L'EBRE

A finals d’este 2019 finalitzarà el programa Life Clinomics, del qual en forma part el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre -entre altres organismes-, i que ha tingut com a objectiu marcar l’estratègia a seguir per augmentar la resiliència al canvi climàtic de tres territoris de Catalunya: l’Alt Penedès, la Reserva de la Biosfera del Montseny i la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.

El programa, després de fer una diagnosi de la vulnerabilitat climàtica a les Terres de l’Ebre, ha elaborat un pla d’acció per a l’adaptació al canvi climàtic del territori de la Reserva de la Biosfera. El Pla definix una quarantena d’accions per a incrementar la resiliència climàtica i dos s’hauran d’implementar abans de finals d’any, quan clourà el Life Clinomics.

“El programa està enfocat a adaptar el territori als efectes del canvi climàtic. Les accions de mitigació s’han de prendre a nivell global i els resultats tardaran a implementar-se, mentrestant els problemes i els riscos del canvi climàtic igual els tenim i hem d’afrontar-los”, reflexiona Josep Aragonés, tècnic del Copate. 

 

Diagnosi dels riscos i les vulnerabilitats

El programa Life Clinomics s’ha centrat a incrementar la resiliència en estos tres territoris, ja que el clima Mediterrani és el més “vulnerable” als efectes del canvi climàtic. L’estudi de vulnerabilitats s’ha centrat en quatre sectors: agrícola i ramader; forestal; pesquer i aqüícola, i turístic. En el cas de les Terres de l’Ebre, l’anàlisi ha donat com a resultat una vulnerabilitat alta en el cas del sector agrícola i ramader (i molt alta en els conreus de secà de la Terra Alta) i una vulnerabilitat global molt alta en el cas de l’aqüicultura a les badies del Delta.

Entre els riscos identificats hi ha la pujada del nivell del mar, el tancament de les badies, el canvi en la productivitat dels conreus de secà, la disminució de la disponibilitat d’aigua en l’agricultura o l’increment d’espècies invasores.

Pel que fa al sector forestal l’estudi alerta d’una vulnerabilitat mitjana alta per l’increment del risc d’incendis i la pèrdua de biodiversitat i en el sector turístic identifica una vulnerabilitat mitjana davant la bona capacitat adaptativa del sector; amb tot, alerta que el turisme de sol i platja presenta una vulnerabilitat més alta per la pèrdua de platges que pot suposar l’increment del nivell del mar i en el cas del turisme al delta de l’Ebre “la vulnerabilitat és molt alta” per la reducció de la seua superfície i l’increment d’espècies molestes com els mosquits.

 

Pla d’acció

A partir de l’estudi de vulnerabilitats, en una segona fase s’ha treballat per a definir un pla d’acció amb una estratègia comuna d’adaptació al canvi climàtic. La redacció s’ha fet en el marc de la Mesa Territorial d’Adaptació al Canvi Climàtic (Metacc) amb una representació dels diferents agents econòmics i socials de les Terres de l’Ebre. A més s’han creat també meses sectorials per a cadascun dels sectors objecte del programa. Com a resultat d’este treball conjunt -amb diferents reunions a les quatre comarques de l’Ebre-, “a hores d’ara disposem ja del Pla d’acció per a les Terres de l’Ebre que proposa una estratègia compartida per a adaptar-nos al canvi climàtic”, assegura Aragonés. El Pla preveu una quarantena d’accions amb diferents propostes a cadascun dels sectors analitzats. Entre les actuacions contemplades al pla hi ha l’assaig de conreus amb varietats adaptades als nous condicionants climàtics, l’impuls de la sembra en sec de
l’arròs al Delta,
l’aportació d’aigua dolça a les badies, el cultiu de musclos a mar obert, l’impuls d’un clúster de biomassa, l‘actualització dels programes de control del mosquit o la desestacionalització de l’oferta turística, entre altres.

 

Primeres accions El 2019

Com a última fase del programa Life Clinomics este 2019 s’implementaran ja dos de les accions definides al Pla: un Observatori de la Sequera (a l’àmbit del regadiu de la Terra Alta) i un viver de cria d’ostra al delta de l’Ebre. Estes dos accions (que s’expliquen als requadres)   han estat prioritzades per la Mesa Territorial (Metacc), ja que es tracta de dos dels sectors més vulnerables al canvi climàtic i amb un cost-benefici molt elevat. El programa Life clourà, per tant, a finals d’any amb una estratègia d’actuació definida per a augmentar la resiliència del territori al canvi climàtic. “Hem de prendre consciència que el canvi climàtic no és una cosa que vindrà, sinó que ja la tenim aquí. L’augment de la temperatura és un fet, hi ha dades objectives que ho demostren”, advertix Aragonés. Un cop tancat el programa “caldrà veure de quina manera ens organitzem territorialment per a tirar endavant amb el pla d’acció i establir-ne l’ens gestor”, conclou Aragonès.

 

Les badies del delta de l’Ebre i els conreus de secà de la Terra Alta són dos dels punts que més vulnerabilitat presenten davant els efectes del canvi climàtic. | l’Ebre

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article