Judici a l’independentisme

El Tribunal Suprem dirimirà en els propers tres mesos si 12 dels líders catalans que van promoure l’1-O i una declaració d’independència que no es va fer efectiva, van cometre desobediència, malversació, sedició o rebel·lió, tot i l’absència de violència

per Òscar Meseguer

Edició Paper Setmanari l'Ebre

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a la seua arribada al Tribunal Suprem el 23 de març del 2017, junt amb Raül Romeva i Dolors Bassa, abans de ser empresonats.
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a la seua arribada al Tribunal Suprem el 23 de març del 2017, junt amb Raül Romeva i Dolors Bassa, abans de ser empresonats. | acn

“Este judici és el més important de la història jurídica d’Europa”, ha manifestat Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont. “És el judici més important de la democràcia”, ha reconegut Javier Zaragoza, fiscal del Tribunal Suprem.  

Sembla inqüestionable que el judici pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017, que teòricament ha de començar dimarts, 12 de febrer, pot marcar un abans i un després en la història de Catalunya, d’Espanya i de la seua interrelació. El Tribunal Suprem dirimirà si 12 dels líders catalans que van organitzar el referèndum i després van aprovar una declaració d'independència que no es va arribar a aplicar i desplegar, van cometre delictes de rebel·lió, tot i l'absència de violència, sedició, malversació de cabals públics o desobediència. És probable que la darrera paraula la tinga el Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu a Estrasburg, però d’entrada nou dels processats fa mesos que estan en presó preventiva i continuaran previsiblement a la presó si hi ha sentències condemnatòries. 

 

177 anys de presó

La Fiscalia de l’Estat, que l’exfiscal general José Manuel Maza (mort mesos després de malaltia) va dur a ebullició just després de la declaració d’independència, demana un total de 177 anys de presó per als acusats: 25 anys per a Oriol Junqueras, l’exvicepresident del govern, per rebel·lió i malversació, i els mateixos delictes per a la resta d’exconsellers a presó (Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva), però amb una petició de pena de 16 anys de presó perquè els considera comandaments subalterns, i per a l’expresidenta del Parlament, la xertolina Carme Forcadell, per a qui demana 17 anys de presó. Els mateixos a què s’enfronten, segons el criteri de la fiscalia, els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

El jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, els va processar per rebel·lió (juntament amb nou exconsellers, Forcadell i la líder d’Esquerra Marta Rovira), malgrat que inicialment la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela havia empresonat preventivament els presidents d’Òmnium i de l’ANC per sedició. Llarena, finalment, només ha aconseguit fer seure al banc dels acusats per rebel·lió 9 dels 13 processats per este delicte, ja que, desacreditat per la justícia alemanya, va haver de retirar les euroordres de detenció contra Puigdemont i Rovira, Toni Comín i Clara Ponsatí. 

L’alt tribunal espanyol també jutjarà a partir de dimarts els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, acusats de malversació de fons públics i desobediència greu. Finalment, els cinc membres de la Mesa del Parlament i Mireia Boya, de la CUP, acusats només de desobediència, seran jutjats al TSJC. 

 

Els delictes

La causa per desobediència no implica penes de presó sinó sancions econòmiques i inhabilitació de càrrec públic.

La malversació de fons públics està estipulada als articles 252 i 253 del Codi penal i pot comportar penes de 4 a 8 anys de presó i inhabilitació de més de 10 anys. El tribunal haurà de demostrar que es van destinar partides concretes de diners per a l’organització del referèndum. 

Pel que fa a la rebel·lió, és un greu delicte contra la Constitució, com recull l’article 472 del Codi penal espanyol. El bé jurídic protegit és l’ordenament jurídic vigent i implica penes de fins a 30 anys de presó (només en cas d’enfrontament armat) per als que s’alcen “violentament i públicament” per a declarar la independència d’una part del territori. La pregunta que ha planat des del principi sobre la credibilitat dels fiscals i del Suprem i que segurament les defenses alimentaran durant el judici és: on és la violència?

Llarena ho relligava tot en l’acte de processament per a articular un relat singular: “Després d’anys d’impulsar el desig col·lectiu per la independència i d’haver convençut els seguidors que ostentaven una legitimitat per a la independència que sabien que era constitucionalment impossible, i coneixent els greus esdeveniments del 20 de setembre [protestes davant la seu de la Conselleria d’Economia], impulsar a fer front als cossos de seguretat de l’Estat que tenien l’ordre judicial d’impedir la votació de l’1 d’octubre suposa ja no acceptar el risc de violència, sinó impulsar la massa ciutadana a desbordar per la força els intents de contenció de l’Estat”, va justificar el magistrat l’existència del requisit de la violència.

L’altre tipus penal convertit en variable de l’històric judici a punt de començar és el de sedició, que demana l’Advocacia de l’Estat (va renunciar a incloure la rebel·lió) per a vuit dels líders jutjats al Suprem a partir de la setmana entrant. La sedició està regulada a l’article 544 i és un delicte contra l’ordre públic. El bé jurídic protegit és la pau social i es preveuen penes de fins a 15 anys de presó per a qui protagonitza un “alçament tumultuari per a impedir per la força l’aplicació de la llei”.

L’operació judicial a Economia no es va impedir. L’aplicació de l’ordre de suspendre el referèndum, sí.

En tots dos casos el moviment popular independentista hi va interposar concentracions obstaculitzants, amb tanta fermesa com voluntat pacífica, per les quals ara han de respondre els suposats inductors de les mobilitzacions. L’Advocacia estatal demana 12 anys per a Junqueras, 11 per als exconsellers, 10 per a Forcadell i 8 per a Sánchez i Cuixart.  A partir de la regla de tres de la sedició, qualsevol protesta més o menys multitudinària contra una llei o l’execució d’una ordre judicial podria ser considerada sedició: per què habitualment no s’hi considera i en este cas sí, elevant-ho fins i tot a la categoria de la rebel·lió? No està fora de lloc pensar que per una simple qüestió política. 

Que el judici tindrà este component polític, probablement també en els al·legats d’alguns dels acusats i defenses, és innegable, per la qual cosa un sector de l’independentisme considera que la sentència “està ja escrita” per l’ànim de revenja de l’Estat i, sobretot, de la judicatura. Caldrà veure, però, fins on i com es poden demostrar les acusacions més greus.

 

El tribunal

El tribunal estarà format per set magistrats. El conservador Manuel Marchena en serà el ponent. PP i PSOEvan pactar el seu nom per a presidir el CGPJ i el Suprem, però va renunciar a la seua candidatura després de la polèmica per un missatge de WhatsApp d’un senador del PP. Amb Marchena, hi haurà Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Ana M. Ferrer i Andrés Palomo.

El judici oralserà públic i el president del tribunal dirigirà els debats entorn de les qüestions prèvies; la declaració dels acusats, la prova testifical (declaració de testimonis); la prova pericial (declaració d’autors d’informes tècnics); i la prova documental, després de les quals fiscal i acusacions tornaran a qualificar els delictes i la participació dels acusats.  Després serà el torn dels advocats de la defensa i dels acusats que vulguen afegir alguna declaració.

Els presos són ara a Alcalá-Meco i a Soto del Real i la Guàrdia Civil els traslladarà cada dia del judici fins al Suprem. La vista podria durar prop de tres mesos i la sentència no s’espera abans de les eleccions del maig.  

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article