HomeOpinió8 de març

8 de març

Dia Internacional de les Dones. El 1977 les Nacions Unides van corroborar aquesta data en què hi ha una reivindicació del feminisme i una denúncia del sexisme. Evidencia la lluita que tenim les dones en la cerca de la igualtat amb els homes quant a la participació en el món laboral, la independència econòmica i formar part de ple dret de la societat en què vivim.

El feminisme denuncia els estereotips i els rols de gènere i té per objectiu erradicar la inferioritat de la dona respecte de l’home i denunciar totes les desigualtats que es produeixen a nivell social, polític, econòmic i jurídic.
Em costa veure el moment en què ens trobem, havent viscut la meua adolescència en plena transició. Sortíem de 40 anys de foscor, amb una societat extremadament masclista. La meua generació va ser testimoni d’una època esperançadora per a les dones amb l’accés a la formació superior, amb la incorporació al món laboral, amb reivindicacions socials que eren escoltades, un moment en què semblava que la igualtat arribaria aviat, però no.

Els governs han legislat al respecte. En el cas de l’estat espanyol trobem la Llei orgànica 3/2007 del 22 de març per la igualtat efectiva de dones i homes, però tot i això, en els darrers anys observo un retrocés. A l’aula de secundària m’han sorprès desagradablement actituds d’alguns adolescents, amb un gran component masclista sexista que no suposa cap millora respecte de l’època en què xafava l’aula com a alumna. Això ho podem explicar pel micromasclisme, el masclisme normalitzat socialment. En el dia a dia trobem comportaments subtils, comentaris, actituds d’homes, i malauradament també de dones, que contribueixen a la dominació i violència contra les dones i que són socialment acceptades. I constitueixen la base de la violència masclista, motiu de 7 morts a Catalunya l’any passat en l’àmbit de la parella i 2 morts en l’àmbit familiar.

Centrant-me en l’origen del 8 de març com a reivindicacions laborals, si analitzem la bretxa salarial entre homes i dones, aquells sectors que s’han anat ocupant en els darrers temps per dones, com l’educació, la medicina, han disminuït el seu prestigi i han vist reduïdes les seues retribucions. Si hi afegim altres sectors, ja més tradicionalment femenins, com les feines a la llar i les tasques de cura de la gent gran, hi trobem els salaris més baixos. Tot i que totes aquestes feines contribueixen en gran mesura a donar benestar a la societat.

Seguint amb les ocupacions, però fixant-nos ara en la bretxa de gènere, la trobem als càrrecs polítics, on hi ha menys dones als governs que no pas homes, també a  les direccions generals on el percentatge femení és només d’un 26,4%. Si ens centrem en el percentatge de dones presents en els consells d’administració de les empreses que formen part de l’Ibex 35, és només d’un 19,1%. I en l’àmbit emprenedor, on només un 38% dels propietaris d’un negoci són dones.

només un 28% del total del personal investigador en el món són dones. Només 1 de cada 5 països ha aconseguit la paritat de gènere, que entre el 45% i el 55% del seu personal investigador siguin dones.

Fa menys d’un mes celebràvem el Dia Internacional de les dones i les nenes a la ciència, l’11 de febrer. Un dia que posa en evidència la manca de dones en la ciència. I aquest és només el tercer any que el celebrem, perquè en el món de la ciència hi trobem les següents xifres:
A nivell mundial, només un 28% del total del personal investigador en el món són dones. Només 1 de cada 5 països ha aconseguit la paritat de gènere, que entre el 45% i el 55% del seu personal investigador siguin dones. Només el 3% dels Nobel de ciències s’han concedit a dones. A Espanya, mentre 5 de cada 10 estudiants de doctorat són dones, només 2 dones de cada 10 ocupen llocs de direcció, i només un 7% de les noies de 15 anys vol dedicar-se a professions tècniques, mentre que en el cas dels nois hi trobem un 21%.

Des de Catalunya s’ha posat fil a l’agulla per atacar aquest biaix en el món de la ciència, amb la creació l’any 2017 del grup de treball interdepartamental STEMcat, de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques, amb accions específiques per aconseguir més presència de la dona en el món de la ciència i la tecnologia.
Què podem fer com a societat per aconseguir la igualtat de gènere? Treballar des de l’educació o des de polítiques que promoguin la paritat i l’assignació de quotes esperant que algun dia no siguin necessàries?
Aquí us deixo la qüestió, a les vostres mans hi ha triar els representants que facin camí per assolir aquesta fita.

Pilar Caballe
Pilar Caballe
directora dels Serveis Territorials de la Presidència a les Terres de l’Ebre i regidora del grup municipal d’Esquerra Tortosa
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 64 = 67

Últimes notícies