El testimoni valent d’aquesta noieta sueca s’ha expandit pel món -també entre nosaltres, a Barcelona, Girona, Madrid, València, etc-, mostrant i demostrant que hi ha una joventut que es compromet amb els grans reptes de la humanitat
Per avui -divendres 15- hi ha previstes a les grans ciutats dels cinc continents concentracions de la joventut del món, que elevaran un crit potent per salvar el planeta de les conseqüències del canvi climàtic, seguint la campanya Fridays For Future (Divendres pel Futur), que engegà l’estiu passat l’adolescent sueca de 16 anys Greta Thunberg, manifestant-se en solitari els divendres davant del Parlament d’Estocolm, per exigir als polítics mesures radicals per frenar l’escalfament global de la temperatura de la Terra.
Serà, certament, un gran Dia per a l’Esperança, que caldrà afegir a les múltiples manifestacions, el passat 8 de març, com cada any, amb motiu del Dia Internacional de la Dona. I qui diu joves i dones, diu gent gran (pensionistes), gent que lluita per una vida digne pels infants, pels immigrants, pels drets dels animals, per l’aigua i pels boscos i per totes les formes de vida humana i natural amenaçades per una tecnologia embogida, agressora i agressiva, que condemna aquestes formes a un cicle infernal d’enfrontaments a tots nivells.
El testimoni valent d’aquesta noieta sueca s’ha expandit pel món -també entre nosaltres, a Barcelona, Girona, Madrid, València, etc-, mostrant i demostrant que hi ha una joventut que es compromet amb els grans reptes de la humanitat i que no vol ser absorbida pels cants de sirena de les tecnologies sofisticades, representades per les darreres revolucions del 5G, que les principals potències (Xina, Japó, EUA, etc) presenten com la salvació miraculosa per disminuir els efectes contaminants dels combustibles fòssils.
Justament, en aquest sentit, i tres dies més tard, el 18 de març, es presenta a Barcelona -davant autoritats de govern, empresarials i financeres- el Manifest per a una nova governança de la Transició Energètica, proposta ideada i redactada pel nostre company Santiago Vilanova, periodista i escriptor ecologista, que de fa anys i panys s’esgargamella en tota mena de fòrums, i en converses privades amb altíssims directius econòmics i polítics, per alertar una i altra vegada del que pot esdevenir al món, també a nosaltres, tot i el justificat combat per la sobirania política: “Escalfament climàtic global, erosió de la biodiversitat, acidificació dels oceans, pol·lució a les grans ciutats, contaminació d’aigües freàtiques, desforestació galopant, glaceres en regressió, desglaç de l’Àrtic, continuats augments de producció de petroli i carbó, etc”.
Aquest és el panorama, i ja hi ha proves que així ho corroboren, com inundacions en zones litorals, onades de calor, precipitacions intenses, tempestes violentes i greus canvis en els ecosistemes.
Si fa 40 o 45 anys, quan començava la inquietud -inicialment minoritària- pel medi ambient, les preocupacions anaven dirigides a la lluita contra els efectes locals de decisions públiques o privades (nuclears, embassaments, refineries, autopistes, gasoductes, abocaments a rius o a l’aire, urbanitzacions al litoral o a muntanya, etc), avui -i de fa temps, a mesura que l’economia s’ha anat mundialitzant- la inquietud, cada cop més extrema, ja és de signe planetari, i afecta amb tota la intensitat cada racó del planeta.
Ha calgut arribar fins aquest estat de degradació, perquè la nostra espècie -i sobretot els seus membres més joves- comenci a saber que no vol viure el futur amb les rèmores ambientals que hauran deixat els principals responsables d’unes quantes generacions anteriors.
