Jordi Jordan: La necessitat d’un Pacte Nacional per les Terres de l’Ebre

Jordi Jordan: La necessitat d’un Pacte Nacional per les Terres de l’Ebre
Jordi Jordan: La necessitat d’un Pacte Nacional per les Terres de l’Ebre

Opinió eleccions municipals 2019

Durant aquests dies, enmig del soroll causat per la guerra de símbols, si posem o traiem llaços dels nostres balcons durant el període electoral, continua el dia a dia del país. Un dia a dia, que en molts de casos, massa, està marcat per problemàtiques que ens haurien de fer preocupar molt i no passar desapercebudes. És el cas de la pèrdua alarmant d’habitants a les Terres de l’Ebre, gairebé 11.000, només en els darrers 5 anys. Fins i tot Tortosa, com a capital, ha deixat de ser la tercera ciutat més poblada de l’actual província, superada per El Vendrell, que recull població provinent de Barcelona.

Aquest fenomen hauria de ser considerat un problema d’àmbit nacional, un autèntic problema de país; no pot ser que un territori com el nostre, registre aquesta alarmant xifra de despoblament i pràcticament ningú en parli. La globalització està concentrant les oportunitats de treball i desenvolupament a les grans ciutats i territoris com el nostre, si no s’actua de manera planificada tant en l’àmbit ebrenc com el nacional i estatal, ho tenim ben magre.

L’estudi de la Càtedra Regional de la URV, presentat fa uns dies, ho deia ben clar: les actuals polítiques de desenvolupament per a les zones rurals tant a Catalunya com Espanya no són suficients i cal un replantejament. El fenomen, en l’àmbit català, afecta bàsicament les Terres de l’Ebre, però també el pateixen de forma similar altres territoris d’arreu del país i de l’estat per la qual cosa caldria establir col·laboracions amb ells per reclamar solucions globals.

Per tot plegat, des de territoris com el nostre, com  a víctimes d’aquesta situació, no ens podem quedar de braços creuats. Cal que abandonem les pràctiques partidistes, caciquistes i localistes, malauradament molt implantades a casa nostra, per donar pas a una  mirada més àmplia i cooperar conjuntament. La visió estratègica, la col·laboració supramunicipal, el màxim consens amb els agents socioeconòmics haurien de ser el dia a dia a casa nostra. Ja no és una qüestió romàntica de fer territori, hauria de ser una obligació davant la sagnant pèrdua demogràfica i econòmica que estem vivint.

Però sobretot, cal que exigim també respostes en l’àmbit català i estatal. Necessitem pactes d’abast nacional i estatal en aquest àmbit per frenar aquesta lacra, la pèrdua d’oportunitats al món rural, al nostre món. El mateix estudi ho apuntava amb tota una sèrie de mesures que es podrien implementar des d’aquestes administracions tant en l’àmbit fiscal, de planificació, d’habitatge, de formació, de col·laboració amb els agents socials i econòmics, que anessin més enllà de les administracions públiques, o de models de governança. Mesures, que d’aplicar-se, segurament ajudarien a revertir aquesta situació sagnant que estem vivint com a territori, però per això, algú ho hauria d’estar reivindicant, i ara per ara, exceptuant poques veus, som pocs els qui ho estem fent.  Prendrem entre tots i totes consciència o haurem de perdre 11.000 habitants més sense fer res?

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article