L’avorrida cançó electoral

Els resultats de les eleccions municipals foren semblants a les generals d'un mes abans, però els pactes evitaren que es repetís l'hegemonia de la dreta postfranquista. A la foto, el bisbe d’aleshores, Ricard M. Carles, fent cua per a votar.
Els resultats de les eleccions municipals foren semblants a les generals d'un mes abans, però els pactes evitaren que es repetís l'hegemonia de la dreta postfranquista. A la foto, el bisbe d’aleshores, Ricard M. Carles, fent cua per a votar.

Entrem en les darreres setmanes de la disbauxa electoral. D’aquí a un mes, les eleccions generals per al 28 d'abril; paral·lelament just un altre mes, el 26 de maig, per a les eleccions municipals, juntament amb les europees. La dinàmica electoral resulta fins i tot cançonera. Això, però, no és nou; el 1979, fa tot just quaranta anys, es va viure una situació semblant, tot i que les circumstàncies eren força diferents.

També en un mes de diferència es varen celebrar eleccions generals i municipals tot seguides amb el mateix ordre que ara. L'1 de març de 1979 va haver-hi eleccions legislatives, les primeres des de l'aprovació de la constitució al referèndum de tres mesos abans. A nivell estatal, es presentaven dos blocs bastant equilibrats: a la dreta la UCD i CD-AP sumaren el 41,05% (35,08 i 5,97, respectivament) i a l'esquerra PSOE i PCE el 41,36% (30,54 i 10,82), però el sistema electoral atorga a UCD 168 diputats i amb AP una majoria de 178. A Catalunya, com és habitual des de les primeres eleccions, els resultats foren força diferents: l'esquerra PSC i PSUC va guanyar amb el 48,05% (29,67 i 17,38) i la dreta UCD i AP es quedà amb el 23,99% (19,35 i 3,66) mentre els nacionalistes CiU i ERC obtingueren el 20,56% (16,38 i 4,18). Finalment a Tortosa ciutat, el comportament electoral fou el més dretà de Catalunya i fins i tot superior al del conjunt d'Espanya; la dreta va sumar el 46,41 % dels vots, mentre que l'esquerra el 32,54% i els nacionalistes solament el 12,87%.
Justament 33 dies després, el 3 d'abril, se celebraren les primeres eleccions locals d'ençà de la caiguda del règim franquista. Els resultats de les eleccions generals d'un mes abans es traslladaren a les municipals; en el conjunt d'ajuntament d'Espanya es torna a produir un equilibri, però el pacte d'esquerres entre PSOE i PCE els permeté assolir el control de les principals capitals espanyoles. Es repetia la litúrgia de 1931: l'Espanya profunda votant les dretes (aleshores la monarquia) i les ciutats votant les esquerres (la República). A Catalunya aquesta situació es veié reforçada per l'acord entre PSC, PSUC i CiU, anomenat “Pacte de Progrés”, enfrontats als partits considerats continuistes del franquisme, UCD i Aliança Popular. D'acord amb el contingut d'aquest pacte els tres partits sumarien els seus regidors electes per governar conjuntament i escollir alcalde el cap de la llista més votada. Això porta a les alcaldies de la major part d'ajuntaments a socialistes, convergents i, al cinturó metropolità de Barcelona, també a comunistes.
Als ajuntaments de les Terres de l'Ebre va guanyar la dreta, però els pactes de centreesquerra s'imposaren a les poblacions més grans (Tortosa, Amposta, Deltebre, Alcanar, Ulldecona, la Sénia, ...). Amb una participació del 67,20 per cent, dels 480 regidors elegits, 164 pertanyien a llistes d'independents, 146 d'UCD, i també 146 al conjunt dels tres partits del “Pacte de Progrés” (CiU+PSC+PSUC) A Tortosa, aquest pacte permeté per primera vegada trencar l'hegemonia de la dreta postfranquista. Guanyà UCD, amb el 27,86 per cent dels vots i 7 regidors encapçalats per l'industrial Victoriano Peralta, amb Roberto Martínez, Vicent Lluesma, Josep Ramon Centelles, Antoni Cardona, Mercedes Fraga i Ramon Ferrando; seguida de CiU, 21,16 per cent i 5 regidors: Vicent Beguer, Andreu Palomo, Leandro Aymeric, Rosa M. Carles i Josep Prades; PSC, 16,28 per cent i 4 regidors: Ricardo Monclús, Joan Chavarria, Lluis Miquel González i Joan Cervera; PSUC, 14,74 per cent, 3 regidors: Josep M. Castells, Ramon Roca i Xavier López; i AP, 9,45 per cent i 2 regidors: Joan Manuel Fabra i Josep Curto. Dos dels caps de llista, Peralta i Monclús, dimitirien al cap de pocs dies; la primera dimissió reforçà el paper de Lluesma, que esdevingué l'home clau de la UCD a la comarca; i el segon convertí en cap dels socialistes locals Joan Chavarria. D'acord amb el “Pacte de Progrés” fou elegit alcalde Vicent Beguer, que constituí el primer govern local (12 a 9) i s’inicià un llarg període d'hegemonia del «pujolisme convergent».
Això va passar fa quaranta anys. Ara tornarem a ser-hi; unes generals, seguides d'unes municipals i l'efecte que poden tenir unes sobre les altres. Caldrà estar ben alerta, analitzant el que està passant i saber valorar ben bé el que ens juguem tots plegats. n

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article