No, no us equivoqueu … Aquest no és un article per a defensar els drets de les dones, encara que podria ser-ho. No puc estar-me’n, però, de recordar que les dones aconsegueixen el dret al vot, al nostre país, molt després dels homes. És l’any 1933 quan voten per primera vegada gràcies a la defensa que va fer Clara Campoamor del sufragi femení aconseguit l’any 1931. Una vegada aconseguit el dret al vot les dones no hem d’oblidar que som el 50% de la població i que podríem, clarament, orientar els resultats de totes les eleccions. Només caldria que ens empoderéssim en aquest sentit i assumíssim la nostra capacitat de canviar la realitat, també la política. Ens hi posem?
Tindrem, en els mesos vinents, l’oportunitat de pensar-hi i de portar-ho a la pràctica en unes eleccions generals, unes de municipals i unes d’europees. Tres moments clau per definir la nostra realitat en la direcció de la sostenibilitat, la igualtat, l’equitat i reconeixent i defensant aquelles opcions polítiques que defensen, per damunt de tot, la democràcia i els drets fonamentals de la ciutadania.
Només cal que observeu la realitat per adonar-vos que les opcions polítiques ultraconservadores van guanyant terreny mentre, sense caler impunitat, proposen un dia sí i un altre també retallar tots aquells drets que tant de temps i esforços ha costat tant d’aconseguir
Penso que ha arribat el moment de tornar a posar al centre de les propostes electorals els drets fonamentals. En els darrers temps veiem com van passant a un segon pla. Penseu que ja estem a una democràcia i no ens cal patir? Tot el contrari. Només cal que observeu la realitat per adonar-vos que les opcions polítiques ultraconservadores van guanyant terreny mentre, sense caler impunitat, proposen un dia sí i un altre també retallar tots aquells drets que tant de temps i esforços ha costat tant d’aconseguir. Una altra vegada he de fer una menció explícita a les dones. Malauradament, continuem sent la part de la societat més vulnerable.
Si ara em centro en la situació de Catalunya, la necessitat de reflexionar sobre la transcendència de les eleccions vinents encara és major. Ens hi juguem molt, millor dit, ens ho juguem tot. Fa anys de manifestacions, de reivindicacions i de lluita per avançar fent passes fermes, no cal que siguin ràpides, cap a la república catalana. És necessari que totes les opcions que la defensen entenguin que la dispersió de les diferents opcions de partit, i amb això no estic parlant de llistes úniques, no permetrà aconseguir majories àmplies que contrarestin clarament les opcions contràries.
També és necessari que tant els partits com els mitjans de comunicació (que solen fer-los d’altaveu) entenguin que la ciutadania, homes i dones, ja som majors d’edat i que no cal que ens orientin sobre el que és convenient o no votar perquè cada vegada tenim més clara quina ha de ser l’orientació del nostre futur. A mi em molesta, cada dia més, que ens considerin persones sense criteri i sense capacitat de decidir quin ha de ser el nostre futur i quin és el camí que hem d’escollir per a poder aconseguir els nostres objectius socials i polítics.
Tenir criteri no depèn, necessàriament, de ser d’un sexe o l’altre, ni de tenir més o menys proximitat a la política activa o a una etiqueta política determinada. Som una societat formada, amb accés a molta informació, amb la capacitat de tenir una visió del món global gràcies a les xarxes de comunicació i amb la capacitat de tenir un criteri personal sobre com orientar el nostre futur, també el nostre vot.
Cada dia hi ha més persones compromeses, que ho demostren a cada convocatòria pública, que hi ha més participació ciutadana deixant de banda unes sigles determinades. No sé quant de temps durarà l’organització de partits actual, però és evident que es necessita un canvi d’estratègia a la vegada que un pla de futur clar i concret que vagi en la direcció adequada més enllà de personalismes i oblidant, massa sovint, que la política implica, per damunt de tot, vocació de servei per a la millora de la societat i de la ciutadania. Si això no succeeix difícilment aconseguirem els nostres objectius ni els polítics ni, molt menys, els socials.
Per acabar aquest article, i des del punt de vista de la ciutadania, el que hem de fer és exercir el nostre dret al vot. Per damunt de tot hem de lluitar, amb les urnes, per mantenir la democràcia i tots els drets fonamentals que a poc a poc anem perdent. Si no ho fem així, després, no tindrem cap dret a queixar-nos ni exigir a aquelles persones que han estat valentes i conformen les diferents llistes que concorren a les eleccions que defensin allò que nosaltres no hem estat capaços de defensar en la parcel·la que ens correspon individualment.
