Pos sí. Demà -dissabte 13 a la tarda- un grup de cinc artistes d’Alcanar i les Cases d’Alcanar, entre els quals tres d’origen europeu, inauguren a l’antiga Presó d’Horta de Sant Joan, al costat mateix de l’Ajuntament i de la bella i vella plaça porxada medieval, una exposició de pintures, ceràmiques, escultures mòbils i joieria esmaltada al foc, amb el significatiu títol de Tornem a Horta.
I si hi tornen vol dir que hi han estat prèviament. En efecte, fa sis o set anys, al Convent de Sant Salvador, al peu de la picassiana muntanya de Santa Bàrbara, aquest grup ja va mostrar les seves obres i van quedar tan encisatas d’aquests paisatges forestals, amb la serra del Port presidint el conjunt, que han proposat a l’Ajuntament les ganes de tornar-hi, i l’alcalde, el meu amic Joaquim Ferràs Prats, va dir immediatament que sí, mantenint i ampliant la tradició artística d’aquesta població, acollidora des que, fa més de cent anys, hi anà a petar Picasso, que també hi tornà deu anys després de la seva primera estada, el 1898-99.
Del meu record, per aquí han passat, al llarg dels temps, pintors com el nord-americà Mel Ramos i el barceloní Robert Anglada, que ha deixat el seu llegat pictòric a Horta
Del meu record, per aquí han passat, al llarg dels temps, pintors com el nord-americà Mel Ramos i el barceloní Robert Anglada, que ha deixat el seu llegat pictòric a Horta, l’italià Sandro Boccola, el sicilià format a Buenos Aires, Rocco Incardona, i el lleidatà de Maldà, Àngel Vilamajó, i la seva parella, la mallorquina Francesca Payeras, els quals van realitzar, durant els anys d’estada al poble, una gran labor de formació artística entre el jovent, a més de diverses exposicions.
En el curs dels últims temps, ara són cinc artistes -que van néixer o viuen al Montsià, davant la mar del sud de Catalunya- els qui senten de nou la necessitat de tornar a fer conèixer l’evolució de les seves obres a l’interior muntanyós del país. Els seus noms són: Ira Vonnegut (escultura mòbil), Llagostera (pintura mixta), Philippe Guillemot (ceràmica), Silvia Buchleitner (ceràmica) i Txus Fibla (esmalt al foc).
Gent de món, vist de prop i de lluny, gent també arrelada al lloc on han decidit continuar vivint -a tocar de la vasta plana d’arenals del delta de l’Ebre- i, per tant, compromesa amb tot el que es cou, políticament i culturalment, en aquest i altres indrets del país.
Gent igualment divertida que ha encomanat als companys d’ofici arribats de més lluny aquest sentit de l’humor, tan propi dels nostres entorns, que ja està en el nom amb què han batejat el seu grup artístic, el Grup FoArtistes d’Alcanar tornen a Hortall’art, indicant la doble condició significant d’aquests dos mots, el sexual i el de folls (bojos) per l’art. I cadascú que prengui el que més li convingui.
Jo crec que continuaran tenint bona acollida a Horta, perquè en aquest poble, a l’altra banda de la gran serralada del Port, també els agrada saber què fan els de marina i com els impregna el blau marí la vida i l’art que difonen. És una germanor humana, terral i creadora entre dos espais geogràfics, variats i unificats alhora per un mateix sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat de llengua, de cultura i d’història.
El seu art és, també, un Art al ras, com van anomenar-lo un altre grup d’artistes, en aquest cas a Corbera d’Ebre, a la mateixa Terra Alta, quan van decidir instal·lar pels camins que porten als pobles de la comarca unes escultures, plenes de creativitat, fetes per altres tants “bojos per l’art”, també amb la idea d’incorporar el màxim de gent a aquesta “bogeria”.
