Un gran lobby

Tècnic en medi ambient

En època d’eleccions sempre hi han propostes fetes per alguns dels partits que s’hi presenten per abolir o prohibir la caça. És curiós, però, que aquesta proposta mai ha reeixit, ja sigui perquè els que l'han presentat no han governat ni tan sols han estat en l'àrea de govern i també per la forta pressió d'aquest lobby molt potent que es dedica a pressionar els polítics perquè això no passi. En la caça no hi ha lloc per els grisos, s’hi  està d'acord o no; és per aquesta qüestió que és difícil de gestionar -nela prohibició.

La caça, en contra del que podem pensar, cada vegada la practiquen menys persones, tot i que s'ha anat enfortint com a lobby social i econòmic

La caça, en contra del que podem pensar, cada vegada la practiquen menys persones, tot i que s'ha anat enfortint com a lobby social i econòmic, com a mètode de defensa per la creixent consciència del medi ambient del conjunt de la societat que hi està majoritàriament en contra. No es pot entendre ni tolerar que en el segle xxi la caça esportiva estigui vigent i que el desig que guia les persones que la practiquen sigui el d’agafar una arma i matar animals per diversió. Aquesta provoca dolor i patiment als animals i no és un esport com ens volen vendre, perquè l'esport és la competència entre dos iguals que aquí no es dona. No afavoreix el desenvolupament rural, limita el dret del conjunt de ciutadans, ja que es practica en llocs públics, no serveix per controlar espècies, ja que fa l’efecte contrari, les augmenta, i afecta molt negativament el medi pels molts impactes que produeix. Els que practiquen aquest hobby és probable que el necessitin per demostrar el seu domini sobre altres espècies animals. Hi ha investigacions fetes que demostren una connexió d'hostilitat per demostrar que el poder i el control estan associades a unes actituds negatives cap aquests. 

El 1970 un grup de psicòlegs va fer un estudi sobre els que practiquen aquest esport i segons el psiquiatre John Macdonald la coneguda com la tríada homicida en les persones adultes es basa en: fer petits incendis, la crueltat animal (la caça per diversió). Explica també que la persona que no caça per a la seva supervivència fent-ho com un joc se’l pot associar a l'anomenada “Tríada obscura”, definint el caçador com a narcisista (administració egoista d'atributs i adjectius positius a la seva persona sense cap empatia pels altres), maquiavèlic (actitud i comportament enganyós, manipulador, impulsiu i violent) a la riba d'un fil que depèn del seny de qui li agrada la mort com a trofeu.

Aquest col·lectiu hauria de mirar  la pel·lícula de Jean Claude Van Damme, l’Escut humà: es tracta d'una gran cacera en bonics paratges però no d'animals sinó de persones. El deixen anar i molts caçadors van a caçar-lo i qui el mata té un premi. La situació és angoixant, de molta pressió, estressant per a l'home que han de caçar i explica molt bé com es troben els animals en la mateixa situació. Potser en traurien conclusions positives i acabaríem més de pressa amb aquest hobby o esport de diversió vergonyós. Reflexionem-hi.