HomeOpinióÈxit d'uns joves ampostins

Èxit d’uns joves ampostins

He tingut enguany la fortuna de ser membre del Jurat de la Lliga de Debats de la Xarxa Vives d’Universitats. Concretament de la de Secundària i Batxillerat celebrada entre els dies 3 i 5 d’abril a la Universitat Abat Oliba CEU, de la qual soc Síndic de Greuges i antic professor de Periodisme.

Ha resultat una experiència molt interessant i enriquidora en veure com nois i noies molt joves argumentaven i replicaven públicament de manera raonada i respectuosa sobre el tema Calen les fronteres entre països? Hi han participat representacions de 14 universitats d’aquella Xarxa Vives, que reuneix les universitats de Catalunya, País Valencià, Andorra, Perpinyà i l’Alguer, és a dir, els territoris de parla catalana.

El reglament del debat exigia una gran disciplina. A més de cuidar argumentació, domini del llenguatge i actitud de respecte cap al rival, destaca de manera especial cenyir-se escrupolosament als temps, ja que la suma de les diverses intervencions de cada debat havia de ser de 32 minuts, i només passar-se uns segons en un parlament implicava una forta penalització per a l’equip infractor. Com en la Champions League, l’intercanvi de rivals es feia per sorteig, així com decidir qui defensava la posició favorable i la contrària al tema de debat i quin dels dos equips començava a intervenir. De la mateixa manera, als jutges ens tocava aleatòriament analitzar, valorar i puntuar un debat o un altre entre tots els realitzats.

Vaig trobar-me que un dels equips participants era d’aquestes Terres de l’Ebre, l’Institut de Tecnificació d’Amposta, en representació de la Universitat Rovira i Virgili. El formaven els alumnes Pep Rallo, Aitor Senar, Joan Bel, Xavi Roig i Aaron Cano, i el seu capità era el professor Miquel Àngel Llorens.

Haver arribat a aquest debat global ja era un molt bon resultat, ja que havien hagut de superar la fase local consistent a competir amb els altres centres de la zona per la qual cada equip es presentava, en aquest cas la província de Tarragona. Aquells nois, però, van anar molt més enllà i va arribar a ser finalistes de tota la competició. Van caure en el debat final davant la representació de la Universitat Pompeu Fabra, però tot i així van tenir unes molt bones intervencions.
Va ser una satisfacció veure’ls fer les seves exposicions.

Daniel Arasa
Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 5 =

Últimes notícies