La història tortosina als arxius

L'Arxiu de Tortosa (actualment Arxiu Comarcal) ubicat a la joia renaixentista del Reial Col·legi de Sant Maties, acull un important patrimoni documental que el fa un dels més importants de Catalunya .
L'Arxiu de Tortosa (actualment Arxiu Comarcal) ubicat a la joia renaixentista del Reial Col·legi de Sant Maties, acull un important patrimoni documental que el fa un dels més importants de Catalunya .

La setmana passada l'Ajuntament de Tortosa va arribar a un acord amb la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans (el Col·legi de Sant Josep o “Josepets”, per entendre'ns)  per fer-se càrrec de part dels edificis i instal·lacions al Rastre que habilitaran per a equipaments del barri. La zona amb els edificis que es conserven en bon estat, amb la biblioteca i l'arxiu, continuarà per als “Operaris de Mossèn Sol”.

 

L'arxiu que hi ha als “Josepets” està integrat per dos tipus de materials: els propis de la Germandat religiosa, el Seminari que va allotjar i el posterior Col·legi, i els de valor històric dels primers moments de la institució amb documents de l'època del fundador Manuel Domingo Sol (Tortosa, 1836-1909). Són aquests darrers el que tenen un gran interès per a la ciutat. Mossèn Sol, com fou conegut, era fill d'una família de treballadors, va estudiar al Seminari de Tortosa, fou ordenat sacerdot als 24 anys i fou adscrit a les parròquies de l'Aldea, Sant Blai i Remolins. El 1873 la seua vida va fer un tomb en iniciar la tasca de creació de centres per a l'acolliment de seminaristes i formació de sacerdots. El 1883 creava la Germandat de Sacerdots Operaris que mig segle després havia fundat 10 seminaris propis, a més del Col·legi Espanyol a Roma, i en gestionava altres 18 a diverses diòcesis.

Els primers 13 anys de la seua vida sacerdotal foren els que més integrat estigué a la vida tortosina. Eren els temps al voltant de la Revolució de 1868 i Mossèn Sol, a més de la vida parroquial, fou professor i secretari a l'Institut i intervingué en gran nombre d'activitats cíviques, com la creació d'un gimnàs al barri del Temple. Fou notable també la seua activitat periodística fundant i dirigint el setmanari local El Bien Público (1878); la revista juvenil El Congregante (1881) i El Correo Josefino (1897), aquestes dues editades a Tortosa però difusió a tot Espanya. Segurament que a l'arxiu dels “Josepets” hi ha alguns d'aquests materials i altres relatius a l'època.

Més enllà de les pedres i els edificis monumentals, Tortosa és molt rica en patrimoni documental sovint desconegut. A l'actual Col·legi de la Sagrada Família, hi ha una important biblioteca que inclou documents de valor històric. És la biblioteca del seminari tortosí que fins a 1954 havia estat al Convent de Jesús i que heretà en part la biblioteca i arxius del Col·legi Màxim dels Jesuïtes (1877-1914) i posterior residència de l'entitat fins a 1932, tot i que la major part fou traslladada a l'actual seu dels Jesuïtes a Sant Cugat. El 1998 vaig romandre una setmana al centre, que aleshores dirigia el tortosí Artur Juncosa Carbonell; vam passar moltes hores de conversa de tot tipus i un dia em va sorprendre en afirmar que allí tenien molta documentació de Tortosa procedent del convent de Jesús i d'altres arxius tortosins.

No sempre s'ha tingut el respecte que els documents històrics mereixien. Molts eren fons d'entitats, empreses o famílies que en perdre interès pel titular o els seus successors han fet cap a les escombreries (hi ha casos ben recents que clamen al cel). L'arxiu històric del Banc de Tortosa, per exemple, es va salvar pels pèls quan anaven a abocar-lo a l'enderroc en construir l'edifici que ara ocupa aquell lloc. La sensibilitat actual i els responsables en la matèria, l'Arxiu i també la Biblioteca, han fet que es tinga molt major atenció envers la qüestió.
Importants són els arxius eclesiàstics: l'arxiu capitular, amb una excepcional col·lecció de pergamins que va escapar al saqueig de Felip II a les catedrals espanyoles per nodrir la Biblioteca d'El Escorial, i l'arxiu diocesà. També l'arxiu de Tortosa d'una riquesa notable, sovint poc coneguda i menys valorada per molts tortosins on, a més dels documents des de l'època medieval cal afegir-hi els fons notarials, la documentació del segle xix amb una notable hemeroteca, molt ben conservada i en bona part digitalitzada i les aportacions més recents. Malgrat els esforços per recollir i atendre tots els materials històrics que es tinga notícia, les limitacions d'espai, mitjans i personal, i el fet d’haver d'acollir com a dipòsit els arxius administratius actuals, fan que es trobe als límits del col·lapse, i que es necessite urgentment una ampliació substancial. 

Comentaris

Miriam
1.

Molt interessant l'article, és una llàstima que encara no es pugui donar una solució practica i eficient al problema de la documentació sobre tot de l'arxiu Comarcal Baix Ebre, el patrimoni que té a les seves instal·lacions per cert, ja col·lapsades, són joies d'una magnitud impressionat. Esperem que pugui trobar-se una solució adequada i aviat.


Comenta aquest article