Ens agrada començar els articles amb una cita o una reflexió, i creiem que el que deia Peter Drucker a un dels seus llibres de Comunicació Empresarial s’hi escau per a la resta de l’article, “La cosa més important en la comunicació és allò que no es diu”.
El 12 de febrer, fa cosa de dos mesos, escoltavem a l’Alcalde Tomàs parlant de “fer un congrès sobre la salut i l’esport en totes les seves vessants. Aquest és l’objectiu del primer congrés que se celebrarà a Amposta el 12, 13 i 14 d’abril. L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha explicat que es vol posar de relleu la singularitat i l’aposta de la ciutat per l’esport”.
Fa un dies que a la premsa local i territorial només mengem “esport i salut”, “congrès importantíssim”, “xesco espar”,… S’ha creat la il·lusió. S’està venent el producte molt bé.
I, digueu-me pitonisso, sabeu quina notícia publicarà l’Ajuntament d’Amposta el dia 15 d’abril, un dia després del congrés? “Èxit rotund del primer congrès…”, “Èxit d’inscripcions…”. Aquest és un exemple clar de la comunicació institucional de l’Ajuntament d’Amposta durant la darrera legislatura. Molt bé de tempos. Fan lluir bé els seus regidors i el govern. Però, tant de bo el titular fos veritat.
És una llàstima que un esdeveniment, d’aquesta alçada, no funcioni. És una llàstima que, a una setmana vista, hi hagi poc més de 5 inscrits, dels “paganini”, dels que de veritat paguen. El preu, 65 euros amb un dinar inclós, no és car si t’agrada l’esport o la salut. És una llàstima haver-se gastat més de 11.000 euros en la preparació del congrès, vatros mateix, feu el càlcul del retorn econòmic per les persones inscrites, poc més de 300 euros.
Com reaccionaria qualsevol entitat pública o privada si organitza un congrés i veu que no s’apunta gent? Segurament assumint l’error. Error d’improvisació. Error de tempo, només recordar que els congresos s’anuncien almenys en un any o dos. Error de tema, error de la data (setmana santa i estudiants, ummm)….
Quines opcions té l’ajuntament? La primera opció, amb el sentit comú i amb la responsabilitat sobre el diner públic, anul·lar el congrès, se paga el que faci falta, i veure on s’ha fallat i millorar amb els errors comesos per propers esdeveniments. Comunicar que s’ha comés un error i que han après la lliçó.
La segona opció, la que he anomenat “salvar al soldado Ryan”, i Ryan és la foto. Ara ja el tema és fer una foto i comunicar que tot ha anat bé. No assumir l’error. I com ho fan? Inviten per whatsapp, a assistir gratuïtament, amb els diners de tots els ampostins, al congrés i al dinar, a tothom: estudiants, entrenadors, membres de junta de tots els clubs de la ciutat a dos dies del Congrès… ara ja tot s’hi val. S’ha de salvar a Ryan. S’ha de fer el titular i, sobretot, s’ha de fer la foto. No acabem d’entendre quina mena de vocació de servei públic té el govern de l’Adam Tomàs per a fer pagar “l’èxit del congrès” a tots els ampostins.
La transparència en la gestió, la humilitat i, sobretot, la veracitat han de ser valors que s’han d’implantar a la comunicació de l’Ajuntament d’Amposta perquè no entenem que un servei públic pugui fer “fake news” constantment i amb al·levosia i premeditació.
I aquesta és la tònica d’una legislatura “de canvi” que ha fracassat. Aquesta ha estat la legislatura del retrovisor i de la comunicació. A les linies de dalt un exemple clar, però n’hi ha d’altres, els revisem?
