Amb les eleccions a Corts Generals, el 28 d’abril comencem un cicle electoral que, a part de subministrar governs en diferents àmbits, anirà anticipant com encararan les diferents forces polítiques, i especialment les favorables a la independència, les eleccions al Parlament de Catalunya, que teòricament tocarien per desembre del 2021, però que molt freqüentment es preveuen a la tardor del present any. Des d’un bon principi, pot ser més ben dit des del 30 de gener del 2018, no ha semblat que el mandat de l’actual Parlament pugui esgotar el període regular, atesa l’enorme complexitat de la forma com es va investir president, i les òbvies i ben explícites diferències entre els dos partits en què es basa el govern, JxC i ERC.
És per això que els resultats del cicle electoral que comença ara tindran un cert efecte predictor del suport de cada línia dins l’espai pro independència, la qual cosa ens donarà pistes sobre la correlació de forces que pugui sorgir en les següents eleccions al Parlament, que poden desfer el virtual empat del 21D.
No crec que el millor predictor siguin les eleccions a Corts Generals. Els esdeveniments andalusos han accentuat la por d’una edició a escala espanyola del pacte PP-Cs-VOX a escala espanyola. Aquesta por també pot influir en una part de l’electorat independentista, que podria afavorir opcions més ben predisposades a no posar massa problemes a un nou mandat del PSOE amb Pedro Sánchez. Això pot inclinar vots addicionals envers ERC, motiu pel qual JxC ha començat a mostrar-se influït per aquest factor. És, potser, només la nova proposta del Front Republicà, formada per una part de la CUP -Poble Lliure- i per l’autodeterminisme radical demòcrata, la que mantindrà d’una forma inequívoca una oposició oberta i radical a la governabilitat de les institucions espanyoles si no és condicionada a l’observació del dret d’autodeterminació de Catalunya. Veurem com evoluciona la competència, que es dona en un context que no es reproduirà en unes eventuals eleccions autonòmiques, per la qual cosa no seran un bon predictor.
Les municipals de 26 de maig del 2019 sí que assignaran espais institucionals efectius a municipis i organismes supramunicipals, raó per la qual -com sempre- tenen un cert efecte en posteriors eleccions. Ara, aquest efecte és normalment limitat perquè molts electors distingeixen clarament entre elecció d’alcaldia -la més propera- i altres eleccions. Per això probablement el millor indicador avançat de futures eleccions autonòmiques seran les eleccions europees que se celebren el mateix dia 26 de d’abril, les més propícies perquè el legitimisme tingui pes electoral. Són unes eleccions que l’independentisme no viurà en funció d’espais significatius d’influència institucional, per la qual cosa seran més propicis a un vot més ideològic i més valoratiu de la posició de cadascú pel que fa al procés d’independència. A més, la disjuntiva entre llistes encapçalades directament per Puigdemont i Junqueras farà cavil·lar molt a molta gent, ben segur.
Així. doncs, ronda de votacions, que a final de maig ens donaran una visió molt més informada i rica sobre com es pot anar produint el desempat en l’espai independentista. Caldrà seguir-ho de prop.
