Marihuana ebrenca

Periodista

Soc de Tarragona i fa poc més de sis mesos vaig arribar a les Terres de l'Ebre per a incorporar-me a la redacció d'Imagina Ràdio.  En el temps que porto aquí, m'han cridat l'atenció dos factors que els vull casar en un de sol en aquesta columna.

Per una banda, em sobta el debat polític sobre la falta de model econòmic per a un territori ric en tot. En gastronomia, naturalesa, força treballadora, història, terra, cultura. L'Ebre és un diamant en brut. I per una altra banda, també m'ha consternat la quantitat de plantacions de marihuana que es confisquen al territori. Des d'Amposta fins a l'Ametlla de Mar, passant per la Pobla de Massaluca, cada mes és desmamellen cultius de milers d'enervants. I mentre es requisen els cabdells, sona una cançoneta de fons que ens diu: "necessitem més turistes! El turisme és un actiu... bla-bla". Com a tarragoní "portaventuritzat", em permeto dir, que el turisme és també un generador de treballs precaris, de submissió cultural i d'erosió del paisatge, on generalment, són les grans superfícies qui més se’n beneficien.

I si convertim el defecte en virtut? Si l'Ebre és un dels punts amb més cultius de marihuana a Catalunya, per què no assumir-ho? No entraré en el debat moral ni legal, però les dades parlen i la legalització és més a prop del que pensem. El negoci cannàbic serà el pròxim "pelotazo" del segle, on marques com Coca-Cola i Philip Morris ja estan prenent posicions. Actualment, més de 240 mil persones a Espanya busquen la marihuana al mercat negre per a pal·liar dolors crònics i a Barcelona, hi ha gairebé més de 160 associacions cannàbiques que han convertit la capital catalana en la nova Amsterdam. El país no espavila encara, però quan ho faci, l'Ebre podria seguir amb els cultius però pagant impostos, generant treballs remunerats i erigint centres I+D. I de retruc, també turistes. Fem producte o ens convertim en un? Vet aquí la qüestió.