Descobrint la llei D'Hondt

Descobrint la llei D'Hondt
Descobrint la llei D'Hondt

Col·laborador xarxes al Banc dels Aliments 

De ben segur que molts heu sentit a parlar de la Llei D'Hondt. Per a aquells que no l'heu sentit anomenar mai, ja us avanço que este article no parla de dret, sinó de matemàtiques. Però no, no deixeu de llegir l'article, en cap cas busca ser un article tècnic i complex, sinó que busca poder aportar una mica de llum.

Victor D'Hondt, doctor en dret belga, va inventar la regla D'Hondt el 1882. Es tracta del mètode que s'usa en el repartiment d'escons a la majoria de països, entre ells Catalunya, Espanya, Suïssa, Bèlgica, Japó... No és el cas d'Alemanya, que opta per un sistema que aposte més per la representació territorial, o tampoc és el cas de Suècia, que opta per un sistema en cert sentit més proporcional, però d'estos ja en parlarem un altre dia. Abans de començar cal tenir clar que una circumscripció és una demarcació territorial independent, en el cas de Catalunya i Espanya, les províncies. Cada província té un nombre d'escons assignats, que es repartiran segons els vots dels ciutadans de la província. En el cas de les municipals a les Terres de l'Ebre, cada població és una única circumscripció.

Però, com es repartixen els escons amb la regla D'Hondt? És ben senzill, i per a veure-ho més clar ho farem a través d'un exemple. Este procediment el realitzaríem a cadascuna de les circumscripcions. 

L'error respecte a la proporcionalitat és inevitable en qualsevol regla, perquè no podem (o no volem) considerar fraccions d'escó. I també és inevitable que estos errors s'acumulen quan hi ha moltes circumscripcions petites. En el cas concret de la regla D'Hondt, l'error és, de mitjana, d'un escó per circumscripció, i per tant, amb 51 circumscripcions hi podria haver un error de l'ordre de 51 escons! A més, el sistema D'Hondt funciona molt bé en circumscripcions grans (on es repartixen molts escons), però no tant en les circumscripcions petites.

I sí, s'han descobert regles més justes. La llei D'Hondt és considerada una llei senzilla, i normalment estes lleis més justes solen ser molt més complexes. Per tant, aquí surt la pregunta, què és millor, una regla menys complexa i menys justa, o una regla més complexa i més justa? Les matemàtiques ho tindrien clar, la societat potser no tant.