Dèficit als programes electorals de Tortosa

Assagista 

Passades les eleccions legislatives a nivell espanyol s'han obert unes setmanes frenètiques per als polítics de cara a les municipals del 26 de maig. Els resultats del passat 28 d'abril poden pesar, així com els plantejaments globals de cada partit, però als comicis locals no n'hi ha prou amb les sigles i amb programes generals, sinó que la personalitat dels candidats, l'aprovació i suport als que han governat els ajuntaments o el rebuig a la seva tasca, el carisma d'uns i altres, tenen una influència molt decisiva. Sovint es troben alcaldes d'una determinada línia política que aguanten diverses legislatures mentre el seu partit perd sistemàticament a la mateixa població les eleccions generals i les autonòmiques.

He seguit amb intensitat les propostes de tots els alcaldables de Tortosa. No he llegit els seus programes electorals complets, certament, però sí les declaracions de tots ells a mitjans de comunicació i les dades aparegudes en premsa. He posat esforç per a estar-ne informat i fins hi vaig dedicar un temps específic fa pocs dies quan amb motiu de la Fira Literària de Jesús vaig anar a presentar el meu nou llibre Jesús en guerra. Així i tot, el coneixement pot ser limitat, insuficient, però crec haver detectat un dèficit seriós en totes les candidatures menys en una: la manca de sentit empresarial. Dit d'una altra forma, l'absència d'una forta determinació política per a crear o captar empreses que s'instal·len a la ciutat, ja sigui dels mateixos ciutadans o de fora.

Ja sé que un alcalde, si més no d'una ciutat de la dimensió de Tortosa, no pot garantir si aconseguirà empreses. Els ajuntaments no les creen. Però poden fer o no una política business friendly, favorable als negocis, a les empreses, que aquestes siguin o no una prioritat. I poden dedicar recursos en aquest camp, amb l'esforç de captació.

Aconseguir empreses és, per a mi, més important que moltes altres millores, per positives que aquestes siguin. Que hi hagi empreses, siguin star upp creades pels mateixos veïns que comencen a obrir-se camí o captar inversions de fora, permet que els joves tinguin feines, que no hagin de marxar de la ciutat o de la zona, que es puguin també revitalitzar els pobles de l'entorn. Avui, preguntant a la majoria de famílies d'aquestes comarques on tenen els seus fills la resposta és gairebé sempre idèntica: dos a Barcelona, un a Tarragona, un altre per qualsevol altre indret, inclòs l'estranger. Llevat la franja més propera a la costa, les Terres de l'Ebre formen part cada cop més d'aquesta Espanya buida que tant de protagonisme mediàtic té darrerament. 

Que nois d'aquí marxin no és problema a nivell global, si s'aconsegueix que en vinguin d'altres llocs i fins i tot en un nombre major, perquè cada cop hi haurà més mobilitat geogràfica. Allò fonamental és que la suma sigui més gran que la resta.

Per això em crida tant l'atenció que als programes electorals no hi hagi un punt número 1: Empreses.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article