Com es reparteix el temps de televisió entre 52 municipis, 20 partits polítics i 160 candidatures?

Director de Canal Terres de l'Ebre i ebredigital.cat

Sóc un periodista polític al cent per cent i durant molts anys, a cada convocatòria electoral, des de mesos abans he dedicat molt temps a preparar qualsevol convocatòria electoral.

Agafant els antecedents -des de la primera votació, amb la Constitució del 1978-, per deixar en blanc els quadres on anotar les dades de cada nit electoral. Ho he fet en tantes ocasions, que sé de memòria que per al pròxim 26 de maig a les Terres de l'Ebre hi ha més de 130.000 electors, més de 2.000 persones a les llistes, o que cal fixar-se en els més de 70 nuclis urbans que voten (vint més que els 52 municipis existents, ja que som territori de segregacions).
I també sé que en 40 anys de democràcia no s'ha resolt un atzucac organitzatiu que es repeteix, també ara que internet té tota mena d'aplicacions, i que els excels ja estan evolucionats: quan les dades oficials les facilita l'estat (generals, municipals i europees), no hi ha dades comarcalitzades, i per tant, tampoc en l'àmbit de vegueria. I òbviament, tampoc es faciliten les composicions dels consells comarcals, com tampoc es fa amb els diputats provincials que s'organitzen pels districtes judicials. I així continuem, quan ja portem més de 40 eleccions celebrades en democràcia...

Però el que no havia fet mai és el que m'ha tocat fer en aquestes eleccions municipals, i que he resumit en el titular: com es reparteix el temps de televisió entre 52 municipis (he renunciat als nuclis urbans), i les 160 candidatures que representen a 20 formacions polítiques diferents? Un autèntic 'marrón' de feina perquè, a sobre, els partits han jugat a 'conillets i amagar' i fins a última hora no hem tingut la informació global de tota l'oferta. I amb un altre problema afegit: per primer cop gairebé s'han encavalcat convocatòries electorals: primer les generals (que tenen la seva pròpia regulació), i després les municipals, que es fan coincidir amb les europees. Entenen què vull dir? És com amuntegar 3 excels enganxats per les puntes arran de les dates, i cadascuna amb normes diferents... Un autèntic maldecap per la que segur que no hi ha model. I ha calgut fer-hi front. Bé, encara faltaria introduir un quart Excel: el de la graella d'una televisió local, que és molt diferent a planificar repartiments d'espais/pàgines de paper, pensant que cadascú llegeix quan li ve de gust.

Estem ja, per tant, davant el deure de planificar el repartiment d'espais polítics informatius en l'àmbit de la nostra televisió. Una televisió que, en estar formada per periodistes -i no per cap mena de capital fàctic, ni per gent aliena a la professió-, s'autoimposen que vol exercir el rol de televisió pública, una televisió de tots i per a tots, autoobligant-se a donar servei públic i a aplicar criteris d'interès general. Ni més ni menys que allò que diu la normativa i la llei per a les cobertures d'eleccions i que, per cert, massa mitjans públics no tenen degudament regulat d'acord al CAC.

Doncs bé. Enmig de tot aquest panorama, des de la direcció de Canal Terres de l'Ebre ens vam marcar ja el primer semestre de 2018 que faríem un debat per a tots els municipis, la qual cosa implicava que s'havia de començar al mes d'octubre. Però en temps d'excepcionalitat política permanent (en 24 hores es poden avançar eleccions, o et poden aplicar el 155), pocs partits tenien ni les municipals al cap, i vam haver d'esperar l'any nou. Ja al febrer, finalment, vam començar a fer entrevistes polítiques, i algun debat, començant pels municipis menuts i mitjans. I ara, en els dies vinents, tot això s'intensificarà. És a dir, un altre problema afegit al qual hem hagut de fer front és el ritme discontinu, amb la corresponent muntanya russa que això provoca a qualsevol graella de programació.

Doncs bé, tot això ho comento perquè, per la professionalitat que arrosseguem, i perquè la intuïció i el flat serveixen també quan ja tens experiència, em vaig endur una alegria en veure que el repartiment de debats electorals i d'entrevistes a candidats i candidatures, que finalment hem aplicat i aplicarem fins a l'últim dia de campanya, coincideix pràcticament de forma matemàtica amb el percentatge de representació que cada partit polític va obtenir en les últimes municipals, les de 2015. I això és i serà així gràcies a un gran equip de periodistes -perquè són professionals autoexigents, amb criteri propi, com ha de ser- encapçalat per Susanna Cases com a Cap d'Informatius, i Dani Sainz com a Cap de Política, sumant la gran ajuda de dos col·laboradors veterans com són Manel Ramon i Francesc Callau.

Aquests són les dades que definitiva els vull presentar: Canal Terres de l'Ebre acabarà fent una quinzena de debats electorals (algun municipi no ha volgut al principi, i en altres no hem tingut més disponibilitat ja en la part final). Ja s'han fet els de Móra la Nova, Santa Bàrbara, El Perelló, l'Aldea, Sant Jaume d'Enveja, l'Ampolla, Ulldecona, l'Ametlla de Mar i Alcanar. I ara continuarem amb el de Deltebre, que es farà als estudis de Ràdio Delta i serà televisat. I acabarem amb els d'Amposta i Tortosa, organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya – demarcació Terres de l'Ebre, on aportem el servei tècnic i que, per primer cop, serà ofert només per la nostra televisió local, ja que l'altra TDT ha optat ara per apartar-se del projecte corporatiu.

Pel que fa a les entrevistes, agafant com a referència els últims 4 mesos i fins al final de la campanya, Canal Terres de l'Ebre haurà fet 160 entrevistes a candidats, repartides de la següent forma: 39 a representants del PDECAT, 34 a membres d'ERC, 14 del PSC, 7 de Movem, 2 de la CUP i 8 d'altres formacions. Queda entrevista almenys un representant de Podem/Podemos, dèficit que es corregirà els dies vinents. Tinc clar i puc considerar fins i tot normal que ningú quedarà conformat, però el que sí que és cert és que a les eleccions municipals de 2015 (les que s'agafen com a referència per les Juntes Electorals per repartir espais), i des del punt de vista del conjunt del territori CiU va obtenir el 32%, ERC el 30%, el PSC el 14%, i Movem el 5,8%, xifres que pràcticament coincideixen de forma matemàtica amb el repartiment d'espais d'entrevistes i debats dedicats o enfocats a eleccions, oferts per la nostra televisió. Privada, però de clara vocació pública, i per convenciment.

Són unes dades que, com a director del mitjà, vull destacar, tot i que no hem arribat encara a assolir l'excel·lència, per la qual cosa haurem d'aplicar moltes millores encara de cara el futur. De forma immediata, introduïm durant els quinze dies de campanya un espai especial, de reportatges, per compensar i recollir també aquells aspectes destacats que se'ns han escapat, i que per sort mai se li escapen al Setmanari l'Ebre, la referència informativa, com sempre, o potser encara més, en matèria política. Ens fixarem en les 29 candidatures, al marge dels partits habituals, que es presenten però que han quedat fora del focus perquè tenim també moltes limitacions, algunes per decisions equivocades d'altres. 
I és que també ha de tindre en compte el lector que els partits fan un ús i abús, clarament excessiu, de les convocatòries de rodes de premsa, pensades bàsicament (de vegades, només) per aconseguir el minut televisiu de campanya, la qual cosa ens fa anar durant mesos a ritme de productora audiovisual (i no de mitjà de comunicació), perquè intentem anar a totes i cadascuna de les convocatòries, o almenys, a les més ineludibles en interès informatiu. Una altra dada: de moment, en la secció especial 'Eleccions municipals' d'ebredigital.cat, ja hi ha comptabilitzades més de 250 notícies (que a més a més reenviem a un servei especial d'àmbit nacional).
Segurament podríem aportar més qualitat si ens limitéssim a seguir únicament els 20 municipis que ens han fet confiança, de forma directa i voluntària, atorgant-nos el seu servei públic de televisió, deixant la resta en un segon pla. Però no volem fer-ho així, perquè seria irresponsable i trencaria un bé fonamental: la cohesió territorial. 

És per això que acabo reiterant una cosa que he dit en moltes altres ocasions: volen ser la televisió pública de la Vegueria de les Terres de l'Ebre, volem poder donar el mateix servei de qualitat als veïns de Llaveria, Les 3 Cales, els Muntells, les Cases o la Miliana, que els que ja donem a Tortosa i els seus cinc pobles, o a Amposta i al seu Poble Nou. Natros (els 32 treballadors de Canal Terres de l'Ebre i del diari digital), som els que sempre estem al peu del canó, els que combati'm la rancúnia i la difamació amb més treball, i els que admetem que, si no ho fem millor, és perquè de moment no podem. I és que, tot i tindre assignat només la prestació de servei públic de televisió de forma directa i exclusiva per part de 25 ajuntaments, continuem esforçant-nos a arribar als 52 municipis, perquè natros complim els acords i no fer servir escuses per a desdir-nos de les nostres obligacions com a mitjà de comunicació.

I una dada més: la nit electoral no es perdin la programació de Canal Terres de l'Ebre, i d'Imagina Ràdio (connectarem els 2 mitjans per seguir la nit en directe), ni tampoc els diaris electrònics dels nostres mitjans vinculats. Al llarg de tota la jornada els oferirem un seguiment que pensem que serà històric (almenys per nosaltres, perquè mai abans havíem dissenyat un operatiu de seguiment electoral tan potent i extens com el del pròxim dia 26 de maig). Només els avanço que, per primera vegada, si comptem amb l'ajuda de les institucions, farem en el que les Terres de l'Ebre tindran una visibilitat com mai fins ara s'ha produït. Ens veiem en la festa 'mediàtica' de la democràcia!   

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article