Saber escoltar

No és aquesta la gran lliçó que necessitem en el món actual? Penso que sí.
Tots tenim coses a dir. Estem envoltats de situacions personals que necessitem comentar, de vivències que volem compartir. Però realment algú ens escolta?

No tenim la sensació, de vegades, que algú ens escolta amb impaciència, separant-se del mòbil un instant, mentre té al cap una altra cosa...
I, tot i així, necessitem parlar i que se'ns escolte. Tenim la necessitat de ser escoltats. Sobretot els vells, als quals la vida ens ha deixat al cap i al cor tantes i tantes coses importants per a natros. Coses que necessitem contar, transmetre com a experiència vital.

He necessitat parlar d'això en acomiadar-me d'un gran "escoltador": Mossèn Salvador Ballester, que vaig conèixer fa molts d'anys, i que sempre vaig veure disposat a escoltar.
Vàrem treballar junts en moltes activitats socials, i sempre em va cridar l'atenció la seva capacitat d'escoltar: Un dia a una velleta en los seus "romancets", l'altre responent a les preguntes d'un estudiant que li consultava llibres i textos de l'arxiu de la Catedral, l'altre dia a un xiquet, un altre a uns pares. A un feligrès de la parròquia de Ferreries, o a la gent de l'associació Mossèn Ovidio Tobies, "Dona'm la ma", que va dirigir durant 20 anys.

Gràcies, Mossèn Salvador! Mereixia un comiat i una memòria més d’acord amb els seus valors espirituals dins l'Església i la societat. Però tinc la seguretat que la seva gran lliçó ha sigut saber escoltar. Caldrà seguir el seu exemple i intentar-ho.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article