El tema nuclear molt polèmic és considerat un instrument perquè la societat avanci amb tecnologia i benestar, però al mateix temps és un potent destructor del medi ambient i el debat que gira entorn aquesta energia és la inseguretat pel tema de la radiació, els residus d’alta activitat, els danys a la salut de les persones i per l’ús de l’urani que necessita per a la seva producció, que s’extreu de la terra i és un mineral limitat que té data de caducitat per aquesta qüestió planteja un límit a la seva utilització.
Aixó fa que el sistema energètic mundial estigui en crisi, ja que tot el subministrament de l’energia que necessita està basada en fonts no renovables i el gran consum que se’n fa és insostenible. Per mirar de suplir aquesta carència els tècnics han treballat una alternativa que es el plutoni. Aquesta font s’obté processant el combustible gastat de les centrals existents però que presenten un problema afegit i és que els reactors que fan aquest procés del combustible són perillosos, ja que estan refrigerats per sodi , que reacciona amb contacte amb aigua i provoca explosions fins a crear una alta inseguretat. A més, aquest tipus de reactors produeixen més radiotòxics perquè la seva composició és de transurànids.
Un altre factor que preocupa d’aquesta energia és que, malgrat les grans inversions en investigació nuclear i en la seva seguretat, no s’ha pogut garantir mai la seguretat al 100%, ja sigui per error de les persones o natural; per tant, existeix un grau molt alt de risc. Una altra qüestió important és que les plantes nuclears es degraden molt de pressa durant el seu funcionament i resulta molt perillós que treballin en condicions precàries. Per aquest motiu permetre que qualsevol planta nuclear tingui una vida útil de mes de trenta anys és una negligència que ningú hauria de permetre. Com a conseqüència de la seva activitat les centrals nuclears alliberen radioactivitat per les xemeneies que, segons el Consell de Seguretat Nuclear, són gasos nobles, radioiodes i partícules radioactives de curta vida i que el ritme i la quantitat estan controlades. Però el que no ens diu el Consell és que els llargs períodes d’exposicions tenen conseqüències negatives sobre el medi i la salut de les persones. La doctora Hellen Caldicott afirma que cada exposició humana a la radioactivitat augmenta el risc de càncer i les mutacions genètiques, ja que s’ha comprovat que la radiació ionitzant és capaç de modificar l’ADN gnòmic mutant les seqüències dels gens.
La pregunta és si l’energia nuclear planteja una resposta al canvi climàtic substituint els combustibles fòssils. El consum que fem d’energia ha anat augmentant a un ritme de més del 3% anual, i això ha dificultat un canvi a qualsevol model renovable, ja que la tendència del consum per arribar-hi hauria de baixar no pujar. Per evitar més danys al medi ambient no n’hi ha prou de canviar unes energies per unes altres, s’ha de poder reduir molt la quantitat de consum que fem i ara com ara encara hi ha molta resistència per canviar el nostre estatus de vida. Reflexionem-hi
