Diuen que tot torna i que tot està inventat. El mode bucle afecta des de l’alta costura fins a les ideologies més recalcitrants i, per descomptat, un dels negocis més lucratius del planeta: les joguines. A hores d’ara poca gent deu desconèixer què és això de l’Slime, també anomenat moc de goril·la. Una substància llefiscosa, humida, amorfa i manipulable que quan jo era menuda ja anava pel món amb el nom de Blandi Blub. Juraria que nosaltres li dèiem moc d’elefant i no de goril·la, i que es presentava en pots estàndard, no gaire grans, i d’un sol color: el verd, per semblar-se encara més a la substància que pretenia emular: el moc.
L’Slime d’ara, que vol dir fang o líquid bavós en anglès, es presenta en una gran varietat de formats, grandàries, colors i fins i tot textures. N’hi ha de més llefiscós, de més sòlid, en boletes, sense boletes, amb purpurina, fluorescent… Ara bé, tot i que asseguren que en quantitats molt reduïdes, continua portant una substància d’alta toxicitat: l’àcid bòric. En alguns col·legis n’han prohibit l’ús per curar-se en salut, però l’Slime continua sent Trending Tòpic a les xarxes socials, sobretot a les més populars com Instagram i YouTube, on abunden els tutorials que t’ensenyen a fabricar-lo a casa, amb o sense àcid bòric.
Com el Blandi Blub i l’Slime, les velles ideologies ultradretanes han ressorgit per demostrar que el que va triomfar fa unes quantes dècades pot tornar a escampar-se com la pólvora i de fet de l’estat bategant ja han passat a la primera plana política. És igual que continguin substàncies tòxiques i cancerígenes, la desmemòria és terra adobada i en un temps en què tot avança a ritme frenètic l’Slime no només arrasa entre el públic infantil sinó que aquells pares que jugaven amb Blandi Blub reconnecten amb la seua infància i fan servir els mocs de goril·la per rebaixar els nivells d’estrès.
