Avui fa 75 anys del desembarcament de Normandia, un dels moments més importants de la Segona Guerra Mundial; i avui també és un bon dia per recordar i reivindicar la figura de Joan Pujol i Garcia, l’espia doble més fabulós de la Segona Guerra Mundial. Pujol, a qui l’MI5 va batejar com Garbo i l’Abwehr com Arabel, va construir una xarxa fantasma de vint-i-set subagents que mai van existir però amb la qual va aconseguir intoxicar informativament els serveis d’intel·ligència alemanys.
La matinada del 6 de juny de 1944 —el dia D— començava l’operació Overlord. Els exèrcits aliats, sota el comandament suprem del general de cinc estrelles Dwight David Eisenhower, van envair la costa de Normandia amb la major flota de guerra mai reunida a la història. El preludi del desembarcament va ser l’assalt nocturn a la rereguarda alemanya de les divisions aerotransportades nord-americanes i britànica (les 101ª i 82ª, i la 6ª respectivament), en què 13.000 homes van saltar des dels C-47 sobre diferents posicions de la costa normanda. Eren les 00.15 h del dia 6. Unes hores més tard, sobre les 6.30 h del matí, començaven a desembarcar les primeres unitats sobre la platja de Normandia, dividida en cinc sectors d’invasió, amb els noms en clau d’Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword.
L’element primordial de l’operació era fer creure l’Estat Major alemany que el desembarcament principal es produiria al pas de Calais, 250 quilòmetres més al nord de Normandia. Una comesa executada pels agents dobles que treballaven per a l’exèrcit aliat, entre els quals el mateix Garbo. A les quatre del matí del mateix dia 6, i amb el vistiplau d’Eisenhower, Garbo va informar els alemanys del desembarcament a Normandia. Aquest fet estava calculat perquè els alemanys rebessin la informació, però quan ja era massa tard, quan la invasió ja estava en marxa. Garbo també va transmetre que, segons tres agents de la seva xarxa —uns agents que evidentment no existien—, el desembarcament de Normandia possiblement només era una maniobra de distracció i que el gruix de la invasió es produiria a Calais, amb 75 divisions i 19 brigades posicionades al sud d’Anglaterra. En aquest punt, els britànics havien preparat a consciència una autèntica armada d’attrezzo a base de plàstic, cautxú i cartó pedra per fer ben creïble aquelles informacions.
Malgrat l’engany, les experimentades divisions cuirassades Panzer, les posicions de defensa fortificades (conegudes pel proverbial nomdel Mur Atlàntic) i les seves imponents bateries d’artilleriavan causar estralls en les tropes expedicionàries, especialment a Omaha. Però el comandament alemany tenia la mirada posada a Calais i diferents divisions cuirassades i d’infanteria van ser desplaçades fins allí per recolzar l’hipotètic desembarcament principal. Aquest fet va ser decisiu per alliberar pressió als aliats i permetre consolidar la invasió de la costa occidental francesa, amb successius desembarcaments de noves tropes. Cinc setmanes després del dia D, Caen ja estava sota control angloamericà. L’alliberament de França, juntament amb les importants ofensives soviètiques a l’est, va significar la llavor de la derrota per al III Reich.
Garbo, després de la guerra va marxar a Sud Amèrica, on hi va viure durant 40 anys en el més absolut anonimat. Als anys vuitanta va ser localitzat per un periodista anglès expert en qüestions d’espionatge i va viatjar per Europa, on va explicar la seva història i va ser rebut per veterans del MI5. Joan Pujol i Garcia va morir a Veneçuela l’any 1989.
Imaginar les vides que s’haguessin perdut sense els seus enganys entra dins del camp de la història-ficció, però sigui com sigui és indubtable que va tenir un paper rellevant i decisiu i, com tantes altres persones de la Segona Guerra Mundial, va passar a la història amb certa discreció. El fet que sigui l’única persona que ha estat condecorada pels dos bàndols en una mateixa guerra (la Creu de Membre de l’Imperi Britànic i la Creu de Ferro alemanya), palesa l’excepcionalitat del personatge i fa imperatiu el nostre homenatge i el nostre record.
