És hora d’actuar amb contundència. El meu missatge als governs es clar: gravar la contaminació, deixar de subvencionar els combustibles fòssils i deixar de construir noves centrals de carbó. Necessitem una economia verda no una economia grisa. Aquest es l’últim paràgraf de la presentació del secretari general de l’ONU del dia mundial del medi ambient,celebrat el 5 de juny d’aquest any. Aquest dia es celebra des de l’any 73 i coincideix amb l’inici de la conferencia d’Estocolm de 1972 i el tema principal és el medi ambient. L’amfitrió per commemorar aquest dia es la Xina i el tema triat aquest any es la contaminació de l’aire.
Aquesta celebració ens dona l’oportunitat d’informar l’opinió pública i apel·la al seu sentit de la responsabilitat pel que fa a la millora i conservació del medi ambient. La contaminació de l’aire és un greu problema que afecta milions de persones a tot el mon. Aquesta celebració ens convida a considerar els canvis que podem fer en el dia a dia per poder reduir aquesta contaminació que nosaltres generem. Entendre els diferents tipus de contaminació de com afecten la nostra salut i el medi ens ajudarà a prendre les mesures per millorar l’aire que respirem, ja que 9 de cada 10 persones estem exposades a nivells de contaminació que superen els nivells de seguretat de l’OMS (Organització Mundial de la Salut).
Els factors que contaminen l’aire són el transport, les emissions de partícules amb el gran trànsit que tenim dia a dia, la indústria en què la producció d’energia és una font important de contaminació. Les centrals elèctriques que cremen carbó i els generadors de dièsel són una gran preocupació, les llars on el principal focus són els combustibles fòssils, fusta i altres combustibles que es fan servir per cuinar, escalfar-nos o per a aigua calenta, l’agricultura amb dos fonts principals, una la crema de residus i l’altra la ramaderia. Al voltant del 25% de gasos efecte hivernacle provenen d’aquest sector, residus, els rebuigs orgànics en els abocadors que alliberen dioxines nocives, meta i carbó que son més del 40% i que venen principalment de regions en desenvolupament i que s’estan urbanitzant. Per últim alguns processos naturals com els volcans que causen grans problemes de contaminació.
És possible que tots els habitants d’aquest planeta terra puguin conviure sense esgotar els seus recursos ni posar en perill les futures generacions. Els pocs motius que hi ha per ser optimistes han de venir pel nostre canvi de model de vida; si no, estarem posant en perill la supervivència dels ecosistemes, la fauna, la flora i el més important la nostra existència. L’OMS ens demana un petit gest, una idea o una acció que estigui dirigida a frenar la gran pressió humana sobre el seu hàbitat. Reflexionem-hi.
