Michel Serres, filòsof a recordar

escriptor

Aquest (divendres 21 de juny) que comencen a Deltebre (9.30 h al Centre d’Inspiració Turística del Baix Ebre) les Segones Jornades Som Terra. Som Ebre. Viatge a la Sostenibilitat, que organitza l’associació Miesesglobal.org, presidida pel tortosí  Manuel Bestratén, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i altres suports institucionals, socials i econòmics, em sembla oportú, adequat i actual -ara que s’ha mort als 88 anys- recordar la figura i l’obra múltiple -científica, filosòfica, humanista i universitària- del pensador i acadèmic francès Michel Serres (1930-2019), anomenat pel corresponsal de La Vanguardia a París, Òscar Caballero, “El filòsof de capçalera de França”.

Aquest senyor -que també era mariner, historiador de la ciència i viatger consumat arreu del món a la recerca dels orígens de l’Home- va publicar, el 1990, entre el molt que va escriure, un llibre que està resultant profètic, que titulà Contracte natural, donant a entendre, en raó de les moltes agressions ecològiques que patia (i pateix) la Terra i els seus éssers vius, que calia un nou sistema jurídic que prengués en compte la Terra com a subjecte de dret, reclamant a tota la humanitat (durant llargs segles explotadora) una Declaració dels Drets de la Natura, una petició que té relació amb l’esperit d’aquestes Segones Jornades a Deltebre, que és el de Reconnectar amb la Natura, és a dir, no oblidar més “que tots els éssers vius estem íntimament connectats i que tots estem sotmesos a les lleis i els ritmes de la Natura, les mateixes que ordenen el desenvolupament harmònic de la vida”, com bé diu la investigadora Judith Estrada a la presentació del programa de conferències. 

Per tot això, que ara és de plena actualitat, va ser important que, ja fa trenta anys, i seguint camins ja iniciats abans per altres científics socials, un home europeu com Michel Serres, girés la vista cap al conjunt del Planeta per adonar-se de la dimensió mundial de la crisi ecològica, humana, econòmica i política que, sobretot la cultura que ell representava, l’occidental, havia infligit, al llarg de la història, al sud dels països de la Terra, devastant enormes extensions de riqueses naturals, empobrint les poblacions i exportant aquest saqueig cap al nord de la Terra, incrementant el poder de domini i de supeditació.

Per a aquest Homenot de la regió del riu Garona, nascut a Agen, el que s’ha esdevingut al llarg del segle XX pel que fa a atacs a la natura -bombes atòmiques, residus nuclears, indústries contaminants, explotació intensiva de recursos i el que representa ara la crisi climàtica global- no és més que “una guerra mundial no declarada conduïda pels homes contra el seu mateix planeta”.

Ja em direu si no és la màxima imbecil·litat de la nostra espècie humana -suposadament sàpiens- contribuir a la nostra pròpia destrucció afectant els fonaments del que ens aguanta -l’aire, la terra, l’aigua, vegetals i animals- i defensar-ho argumentant que això és el progrés. 
I és que els famosos Drets de l’Home no seran complets fins que la humanitat no vegi indispensable, rectificant una conducta antropocèntrica aberrant, associar-hi els de la Natura, que són, justament -si són respectats-, els que proporcionen el més valuós que tenim: la Vida sobre la Terra.  

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article