L’any 1993, Harold Ramis va estrenar una pel·lícula on un conegut i afamat home del temps, interpretat per Bill Murray, es despertava sempre en el mateix dia. Aquest bucle reiterat en el temps feia que tots els dies li passessin les mateixes coses, es trobés les mateixes persones, i tot es repetís un cop i un altre i un altre…
En les eleccions municipals de fa quatre anys, s’hagués pogut donar un canvi al govern de la ciutat de Tortosa, fent un pacte els partits d’esquerres (Movem, ERC i PSC, sumaven per governar). En aquell moment, ERC, inexplicablement, ja que se’ls va oferir l’alcaldia, no va voler donar suport a aquest canvi, i molts tortosins i tortosines es van veure decebuts.
Quatre anys després, es torna a donar, encara més clarament si pot ser, aquesta possibilitat de canvi. Movem, que va ser llavors el partit que va impulsar aquest pacte, ha vist com augmentava el seu nombre de votants i també el de regidors en 5, ERC el segueix en 4, PSC en 3, la CUP amb 1. Les forces d’esquerres, en teoria sumen 13 regidors, però, nogensmenys, l’alcaldia torna a ser per a Junts per Cat, antiga Convergència. Tornem a estar on estàvem.
Cal preguntar-se, com ara fa quatre anys, què impulsa a un partit que es diu d’esquerres i que s’ha passat tota la campanya parlant del canvi, a negar la possibilitat d’aquet canvi. Es realment d’esquerres ERC de Tortosa? Els interessa de veritat que la ciutat fes un canvi, o buscaven solament protagonisme personal els seus representants ? Quines compensacions tindran per trair la ciutadania que els va votar pensant que ara sí que ho aconseguirien?
I el PSC, realment volia aconseguir donar un tomb a Tortosa, o li interessava més tenir un seient reservat? Què busca el PSC “donant-li” l’alcaldia a la Sra. Roigé? Quina carta amaguen?
Totes aquestes preguntes se les fa molta gent de Tortosa, esperant els moviments polítics dels seus representants, que semblen pensar més en els beneficis de portes endins de cada partit, que en el bé de la ciutadania.
ill Murray, en El dia de la marmota, es desespera veient un cop i un altre com es repeteix la seva vida en el mateix lloc i circumstàncies. A molts de tortosins els passa el mateix. Aquest hivern va tornar a Tortosa per uns dies un reconegut científic tortosí que treballa a Suïssa. En entrevistar-lo va dir el Sr. Moreso: “Quan torno a Tortosa sembla que no hagin passat 20 anys”. Que cada un interpreti el comentari.
A Tortosa, com en El dia de la marmota, segueixen passant les mateixes coses…manen els de sempre, cauen les cases al nucli antic, el jovent marxa fora, cauen les muralles, l’atur és dels més alts de Catalunya, progressen i se situen els amics, parents i correligionaris, es frenen idees i iniciatives si no són les del partit al govern…
Aquesta sensació d’estar dintre d’un bucle temporal, almenys políticament, fa que molts tortosins i tortosines es desenganyin de la política i dels seus representants.
Però la democràcia és això, i hem d’acceptar que tenim el que hem triat, encara que això sigui seguir en El dia de la marmota.
No voldria xafar el final de la pel·lícula per als qui no l’han vist, però sols diré que no veig enlloc, ni m’imagino, qui pot fer d’Alli McDowel.
