Des de matar indis a l’espionatge de les delegacions catalanes

Cronista de Gandesa

Josep Borrell va afiliar-se al PSOE l’any 1975 i a Madrid ha exercit sempre com a militant d’aquest partit. Va començar de regidor a Majadahonda i va ser diputat provincial de la capital espanyola. Posteriorment fou elegit diputat a Corts, aquest cop sí, per Barcelona. Va continuar com a secretari d’Estat d’Hisenda, va passar a ministre per dos cops d’Obres Públiques i abans d’escalar fins a president del Parlament Europeu, va ser elegit com a candidat a la presidència del Govern malgrat que hagué de dimitir per un problema de corrupció d’un dels seus col·laboradors. Ja en l’etapa de Pedro Sánchez com a president del govern va ser nomenat ministre d’Afers Exteriors i ara se’l proposa com a màxim responsable de la diplomàcia de la Comissió Europea. A Madrid i a Europa ha exercit les seves funcions des de regidor d’ajuntament fins a les més altes responsabilitats a Europa. Va realitzar la seva carrera universitària, com a enginyer aeronàutic, a la Universitat Politècnica de Madrid i Catalunya ha estat sempre secundària per ell. També ha rebut distincions espanyoles com la de La Gran Orden de la Reina Jelena, Caballero con la Gran Cruz de la Orden de Carlos III, La Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica, La Gran Cruz del Mérito Civil i La Medalla del Mérito Constitucional. Al poble que havia nascut, la Pobla de Segur, també se li atorgaren mèrits, durant les seves èpoques daurades com a ministre d’Obres Públiques per haver construït carreteres a la comarca i obres a la llera del riu per evitar inundacions al municipi.

Però el rebuig a tot allò que fa olor de català i lligat sobretot al dret a decidir, ho degué mamar fora del lloc on nasqué. I vet aquí que els improperis expressats públicament contra l’independentisme i els seus líders no caigueren gens bé als conciutadans de la Pobla. Fins i tot l’Ajuntament va acordar convocar un referèndum per a treure-li el carrer que portava el seu nom i canviar-lo per 1-O quan es va manifestar agafat del braç de Societat Civil Catalana, al costat de franquistes i representants de l’extrema dreta, expressant la voluntat de desinfectar l’independentisme. O burlar-se d’Oriol Junqueras comparant-lo amb un rector del seu poble, Mn. Rafel, dient que "tenien la mateixa arquitectura física i mental". 

Als mítings els polítics solen emprar expressions ofenedores. Però Borrell en fa una darrere l’altra, i l’espifia contínuament sempre contrari a la discreció i la prudència que hauria de practicar representant la diplomàcia de l’Estat. Recordin les expressions seves, com ara que als EUA no existeixen problemes d’integració perquè “l’únic que van fer va ser matar quatre indis”. O a la televisió alemanya quan el periodista li pregunta que hi ha una majoria d’espanyols que volen reformar la Constitució, el deixa parlant i se’n va de l’entrevista. I la darrera, que naturalment afecta el Parlament Europeu directament, és l’espionatge que ha sotmès a les delegacions catalanes sense cap mena de discreció per a conèixer-ne els moviments interiors i, fins i tot, controlant els seus correus electrònics. 

Com a màxim representant espanyol que li rellisca la diplomàcia pels quatre costats del seu contorn, el poden proposar com a plenipotenciari d’Europa? Entenc que el president Sánchez desitgi allunyar-lo del seu govern per evitar reincidents relliscades, però gens beneficiarà a l’Estat espanyol i a la UE, si li atorguen el nou càrrec. Per molt que negui que ell no ha intervingut menystenint Catalunya i el seu govern, aquesta nova patinada d’espionatge l’hauria de fer desistir. Per dignitat com ja va dimitir com a candidat a president del govern pel PSOE, per un afer obscur d’un dels seus col·laboradors, ara hauria de deposar la nova oferta. I si vol mantenir un substanciós salari que entri de nou per la porta giratòria d’alguna empresa, malgrat l’astúcia d’haver venut les accions d’Abengoa abans de la fallida per disposar d’informació privilegiada. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article