Com en tantes coses (oficis, coneixements, història, etc), la vida està plena de diletants, de gent que pica aquí i allà i que sol pontificar sobre tot i tothom, però també hi ha aquells (pocs i que sovint costa trobar) que es pot dir que han dedicat la seva existència a viure dintre d’una matèria i a aprofundir-ne el coneixement.
Aquest és el cas del mallorquí Jaume Gelabert Orench (Sant Antoni de Portmany, 1938), que el passat 2 d’agost, en el marc bé es pot dir incomparable del celler Les Vinyes del Convent, als afores d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), extensa propietat de l’empresari Elias Gil Bel, va presentar el seu voluminós llibre -de prop de vuit-centes pàgines- El Vino ¿Arte o alimento natural?, que ha editat, amb la col·laboració econòmica de l’esmentat celler, la UNED de Tortosa, el director de la qual, el tortosí Josep M. Franquet Bernis, enginyer agrícola i industrial, economista, arquitecte i expert en geografia i hidràulica, va col·laborar en la presentació d’aquest volum, al costat del mateix autor, de l’empresari vinícola Elias Gil, i de Josep Casas, vicepresident de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, que fundà, el 1989, l’il·lustre gastrònom i escriptor, Néstor Luján.
Davant d’una selecta assistència de 25 o 30 persones -totes relacionades, de prop o no tant, amb el món del vi en les seves distintes facetes de plantació, assessorament, recol·lecció, elaboració, venda i legislació-, aquests senyors van exposar el sentit de l’impressionant treball de Jaume Gelabert, després de més de cinquanta anys de tracte directe amb el món de la vinya, del vi, dels productors i com a alt funcionari de distints Serveis d’Extensió Agrària, com a delegat del Ministeri d’Agricultura a Tarragona (1971-1998) i com a cap del Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya, el 2008, any en què es jubilà.
La vetllada -que acabà amb un tast de diferents vins (garnatxa blanca, rancis i de missa), deferència del Celler Les Vinyes del Convent- va ser molt agradable i instructiva, perquè, en el col·loqui, els assistents van anar fent preguntes, sempre més o menys presents en trobades d’aquestes característiques: les varietats de vins (tan extenses al nostre país), el pes dels nous propietaris en la concentració de terres (a diferència de les petites propietats horitzontals de fa 50 o 60 anys), el tema sempre pendent de la comercialització i, en fi, la qüestió actualíssima de la sequera, les plagues i tot el referent als desordres climàtics.
En efecte: en els últims 50 anys “l’evolució del món del vi ha estat fabulosa”, com afirmà el senyor Gelabert, i ho podem comprovar dels cellers cooperatius a les escoles d’Enologia, de les tecnologies d’alta precisió (com és el cas d’aquesta gran fàbrica vinícola d’Horta) a tots els procediments en curs pel que fa a divulgació, distribució i comercialització.
Després d’un pròleg del professor Franquet -reproduint frases i versos de la literatura espanyola sobre el vi- i d’una necessària introducció de l’autor, ensenyant a navegar per cadascun dels deu capítols, tot plegat queda extensament relatat en aquest memoràndum, passat i present, de la presència del vi en la nostra cultura i en la nostra història, en definitiva, en la nostra vida, i és que, com deia el pare de la Història, el grec Tucídides, “La gent del Mediterrani començà a sortir de la barbàrie quan van aprendre a conrear l’olivera i la vinya”.
No en va, els romans anomenaven l’Ebre Oleum flumen (Riu d’oli). Llàstima que, vint segles després, un i altre producte es paguin tan poc.
