A L’Estat espanyol hi ha cinc centrals nuclears en funcionament encara que, de fet, en són set, ja que n’hi ha dues que són dobles. D’aquestes set, les catalanes es troben al nostre territori, prou que ho sabem: Vandellòs II, Ascó I i Ascó II. El que no vol ningú va a parar al sud, a les Terres de l’Ebre; en canvi, van intentar transvasar l’aigua del riu cap al centre sense aconseguir-ho gràcies a les mobilitzacions populars. Com es podia sentir a una d’aquestes manifestacions “tot lo dolent al sud i tot lo bo al centre”.
No ens cal recordar Txernòbil o Fukushima per a saber el perill que representa tenir a prop unes centrals nuclears, ja que hem tingut molts ensurts; el més greu produït a una central nuclear espanyola va tenir lloc a Vandellòs I l’octubre de 1989 quan hi va haver un incendi que va estar classificat de nivell 3, és a dir, greu. Arran d’aquest succés va haver-hi un moviment social antinuclear que va aconseguir el tancament de la central un any desprès. Les centrals catalanes són les que més incidents registren, i Ascó amb 232 successos en el període que va del 2013 al 2019 és la que lidera el rànquing.
La vida útil de les centrals nuclears es considera que és de 40 anys, la de Vandellòs els compleix el 2028, Ascó I el 2024 i Ascó II el 2026, però tot fa pensar que trigaran uns anys més a tancar.
La llei del 2017 del Parlament de Catalunya sobre canvi climàtic preveu el tancament de les dues centrals nuclears catalanes en 10 anys, és a dir, el 2027. Però aquesta llei està recorreguda pel Govern espanyol, el qual va aprovar en Consell de Ministres, el passat mes de maig, un calendari pactat amb les elèctriques per a tancar esglaonadament totes les centrals espanyoles dins el període 2025-2035. Segons aquest calendari, Ascó I tancarà el 2029, Ascó II el 2033 i Vandellòs II serà l’última a tancar, juntament amb la de Trillo, el 2035. Amb aquest pacte, el PSOE ha incomplert el seu compromís electoral de tancar les nuclears en finalitzar els 40 anys de funcionament.
El contrast amb Alemanya és brutal, ja que el 2002 el govern va decidir limitar la vida útil de les nuclears a 32 anys; en canvi a Espanya, abans del tancament acordat, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va avalar que una planta nuclear operi més enllà dels 40 anys i arribi als 60 anys! El 2011, A. Merkel va declarar que en deu anys tancaria totes les centrals nuclears, n’ha tancat ja deu i les sis actives que resten tancaran entre el 2021 i el 2022 . Alemanya aposta decididament per les energies alternatives, sobretot la solar, encara que no està exposada al sol tant com Espanya.
Sabent el poder que tenen les elèctriques, amb expolítics importants a sou, caldrà està atents i els polítics del territori que ens representen haurien d’actuar perquè el tancament de les nuclears catalanes no es retardi molt més enllà de la seva vida útil, per tal de donar compliment a la llei catalana. Si hem de tornar a sortir al carrer, aquest cop en comptes de cridar “lo riu és vida” haurem de dir “el tancament de les nuclears és vida”. Alemanya ens marca el camí a seguir.
