HomeOpinióJustícia i poder?

Justícia i poder?

Justícia i poder? Els últims mesos catalans han estat el paradigma de la falta de justícia però sobretot de la falta de poder. La política catalana, la gent de les altes esferes, que haurien d’estar confrontant l’imperi de la llei ha quedat garratibat, petrificat i en aquest estat s’han tornat injustos. Injustos amb aquells que depenent d’altri per recuperar la llibertat o poder viure al Principat. A més a més han perdut el poder i no només l’administració de la Generalitat sinó el vertader poder que és la il·lusió del carrer. Els últims mesos catalans han deixat un panorama arrasat, diria com l’últim capítol de Joc de Trons, tot cremat però ja tenim la Terra Alta per parlar de foc. I ara? Doncs amb aquesta idea de punt de partida la nostra associació decideix posar fil a l’agulla i reflexionar, dialogar i debatre sobre conceptes necessaris en la reconstrucció de la nostra narrativa: tant nacional com personal per poder tornar a començar i que és una de les primeres activitats que ha de fer un filòsof: sospitar. Sospitem, doncs, que en la reflexió sobre justícia i poder podem trobar algunes respostes a preguntes que encara no hem generat.

Per a tractar aquest debat, per a posar fil a l’agulla intel·lectual el pròxim 7 de setembre tindrem la sort de tenir als carrers d’Amposta tres pilastres catalanes com son el David Fernández, el Josep Ramoneda i l’August Gil Matamala. Exactament a la Fila a partir de les 10 del matí amb una primera intervenció matinera per part del Josep Ramoneda i una conversa a partir de la tarda i per encarar la baixada del sol amb el David Fernàndez i l’August Gil Matamala. Al costat d’ells i donant sentit a les converses tindrem tot de noms reconeguts en el món de la reflexió tals com: Núria Rodríguez, Rafael Haro, Marta Bolinches, Miquel Fernández i el Xavier Antich de moderador de la taula rodona. Aquesta llista d’intel·lectuals ens aportaran visions des del periodisme, la sociologia o el dret passant per la filosofia per tractar els dos temes cabdals que ens hem proposat: justícia i poder.

La justícia no ordena, això ho fa el poder, però qui veu que hi ha la necessitat de reordenar és la justícia.

La justícia neix de la necessitat d’ordenar i aquí seguiré plantejaments Rawlsians per poder explicar la meva posició en relació amb els dos conceptes. La justícia no ordena, això ho fa el poder, però qui veu que hi ha la necessitat de reordenar és la justícia. Com s’entronquen aquests dos punts cardinals d’un estat és la salut d’aquest estat. A nivell històric podem parlar d’un entroncament cada cop més malaltís entre la justícia dels estats europeus i el poder que exerceixen. Que us sembla si llistem totes les injustícies que es donen dia a dia al cor de Unió Europea? Refugiats, pobresa, mala política… Per a què ens serveix un club d’estats que pot deixar caure totes les taronges del llevant per deixar-ne entrar unes altres d’africanes però no pot parlar amb un estat per dir-li un “ep! Aquí no us esteu comportant de forma democràtica”. On és la reordenació promesa, on és la justícia si nosaltres com a ciutadans europeus ja hem cedit la porció de poder.

Enfront la injustícia institucionalitzada i per tant el poder injust o el poder despòtic, que és el que estem vivint de forma constant, podem tenir una esperança dins la fosca. Hi ha molts riures de fons a la caverna mediàtica quan el president Torra (pot ser ridícul però president, si més no) es compara amb Rosa Parks o Nelson Mandela. I es pot entendre la ridiculesa perquè el ridícul s’ha fet, ha estat estrepitós i ara ens veiem abocats a parlar de justícia i no de llibertat i a parlar de poder, com allò que ens manca. Tant ens manca? D’on neix la primera justícia? Què ens donarà esperança en la fosca? Aquest desig de reordenar que surt de nosaltres mateixos i contraposa la primera idea de justícia administrada per l’estat i per tant des del poder. Ja no hi ha més balances justes on les accions sumen i resten o són superposades i comparades. No, ara la justícia és el joc del mocadoret: en la política real, qui més estira s’emporta el premi. Que sortim 2 milions d’ànimes a manifestar-nos en favor de o en contra de pot no servir de res, però si aquestes mateixes ànimes s’associen i generen ONGs que reben els migrants, llavors estem fent allò just: emparar el desemparat.

La justícia reordena la realitat, el poder facilita aquesta reordenació. En els dies que estem vivint el poder ja no el tenen els governs; tot i això, les persones del carrer encara ens empoderem i fem que el mocadoret d’allò que és just tendeixi cap a nosaltres. Al cap i a la fi allò just pur no existeix, ni existirà, sinó que és una recerca: ens acompanyareu el 7 de setembre per seguir treballant-la?

Marc Duch Barrera
Marc Duch Barrera
Cercle de Pensament Crític de les Terres de l’Ebre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

20 + = 29

Últimes notícies