La poda i la sostenibilitat

Tècnic en medi ambient

L’agricultura és l’única activitat que té capacitat per capturar i segrestar el diòxid de carboni de l’atmosfera, a més de compensar les emissions de CO2,capturar-les i emmagatzemar-les, com carbó en la biomassa que es queda en el sol. La poda mecànica redueix un 45% la producció; en canvi, la poda normal no. Amb aquesta el podador discrimina les branques que sobren de l’arbre tant de dalt com de baix i aconsegueix mantenir les oliveres joves airejades, flexibles, més productives fins a afavorir la sostenibilitat mediambiental en deixar las restes de poda a terra com a matèria orgànica.  

El 45% de la poda que es queda a terra és carbó que s’anirà descomponent, es transformarà en carbó estable, que contribuirà a fer el balanç positiu d’aquest, ja que es comporta com un clavegueró de CO2 . La petja de carbó és el balanç  existent entre les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el carbó que es captura a través del sol, ja que es captura més diòxid de carboni del que s’allibera a l’atmosfera.        

Els agricultors de la nostra comarca poden fer cremes de brossa sempre que tinguin un permís de l’ajuntament per poder fer-la i va lligada amb el medi, ja que si hi ha processos de contaminació ambiental es poden parar. Per reduir aquests impactes s’hauria de fer que els petits agricultors facin la crema de la poda i la triturin, ja que són més beneficioses i sostenibles i eviten alguns incendis .  

Alguns ajuntaments han entès aquesta filosofia i han fet innovació posant a disposició dels agricultors un tractor amb una trituradora que col·locat en un lloc estratègic puguin acudir els agricultors per fer la trituració de la poda vegetal de les oliveres. És una de les maneres.  També es podria deixar el tractor amb la màquina de manera individual, que potser a casa nostra tindria més acceptació. Aquesta proposta és perquè als petits agricultors no els és viable la compra de la maquinària i amb conveni amb l’ajuntament aquesta pot ser possible.
La posada en marxa seria possible amb un conveni en què l’ajuntament en seria una part i la conselleria podria ser l’altre. Aquest, a més, és un punt de partida per a fer  compost que  podria tornar al sòl en forma d’adob, amb la qual cosa tancaríem el cercle sostenible i evitaríem incendis no volguts. Reflexionem-hi.