Una de les dades que em va sorprendre de les darrers eleccions municipals a les Terres de l’Ebre fou la gran quantitat de majories absolutes que es van aconseguir al nostre territori. Concretament, dels 52 municipis, 42 majories absolutes. És a dir, el 80 per cent dels municipis del territori ebrenc estan gestionats per un govern amb majoria absoluta i, en molts de pobles, per no tenir no tenen ni oposició. Un fet digne de ser estudiat i fins i tot diria preocupant.
I és que, independentment del color de la majoria que governi, sense una veu crítica o opinió diferent que corregeixi la gestió del poder la cosa no pot acabar molt bé. Tot fa pensar que anem cap a un pensament únic, un adoctrinant massiu, on la crítica no té cabuda. Poppers ha mort, el sistema a poc a poc es va degenerant i empobrint.
Segurament, les noves tecnologies són una part de les causes de l’origen d’aquesta homogeneïtzació del vot cap a una sola llista, en aquest cas per la llista del que exerceixi d’alcalde. De fet, els alcaldes actuals, ara mateix, tenen una facilitat amb les noves tecnologies i amb les xarxes socials d’arribar tots els dies als seus ciutadans, ni que sigui felicitant l’aniversari de cada veí. Un avantatge sobre la resta de l’oposició abismal que tot fa pensar que cada cop aquestes majories absolutes aniran a més, almenys, mentre no hi hagi una crisi econòmica molt forta que provoqui un gran malestar en la societat i com a conseqüència un canvi de vot generalitzat.
Certament, les regles del joc electoral han canviat i amb les noves tecnologies, els partits polítics de l’oposició hauran de canviar les seves estratègies electorals. Ja no valdrà presentar llistes a corre-cuita, un mes abans de les eleccions, amb un cap de llista de perfil baix i ple de candidatures de persones desconegudes per omplir. El resultat serà simplement que no trauran cap representació i fer el ridícul més espantós.
Potser una de les coses que les Terres de l’Ebre hauríem de millorar, vist la majoria de candidats presentats en les darreres eleccions municipals, és el nivell dels nostres representants polítics, sigui quina sigui la seva ideologia o el partit que representi. El cert, que independentment de la seva ideologia és inadmissible que el territori perdi representants a l’estil del tortosí Xavier Dalmau. Reconec que els plens de l’Ajuntament de Tortosa, sense ell, no seran el mateix, amb els seus aires d’intel·lectual romàntic, “bonachon” i il·lustrat, de la vella escola, que estima la seva ciutat natal, però també el seu territori. Amb el seu punt àcrata liberal i lliurepensador donava llum amb un territori on les tenebres de les idees ja fan temps que regnen amb tota impunitat. Un territori ebrenc cada cop més carlista, empobrit i on les persones amb idees són apartades del seus càrrecs pel simple fet de pensar i opinar.
