HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catSom i serem, i hi tornarem!

Som i serem, i hi tornarem!

“Cada dret que ens sigui negat, caldrà que el tornem a exercir”, ha manifestat el president en el seu discurs de l’11 de setembre. Per això som i persistim i tornarem a ser, malgrat les enormes dificultats que ens imposaran, fins que guanyarem. El camí que hem emprès no és fàcil. I com l’hem començat molts cops i fins avui no ho hem aconseguit, tornarem a reiniciar-ho tantes vegades com calgui, fins a aconseguir la llibertat. Aznar ja ho va pronosticar advertint que abans ens barallaríem entre nosaltres que aconseguiríem la independència. Com ho hem provat vegades i sempre, des de l’Estat, han trobat els esquirols corresponents dins de la mateixa Catalunya, hem fracassat. Però mai havíem arribat tan lluny com el 2017! I quan ja ho teníem a mans, postulant el pacifisme com a única arma per abraçar-ho, la resposta va fer por. La reacció hauria estat brutal. Si per un referèndum que només significava votar un sí o un no, hi van haver més de 1.000 ferits, què hauria passat amb una declaració d’independència efectiva? Tots hi estàvem disposats en aquell moment però les conseqüències haurien estat fatals. Espartero va dir, i molts ho han repetit, que Barcelona, per anar bé, l’havien de bombardejar cada cinquanta anys. I cada època, quan des del govern de l’Estat, s’ha actuat menyscabant Catalunya, com fou la d’anul·lar l’Estatut aprovat per Espanya i per Catalunya i refrendat pel poble català, hem reaccionat col·lectivament. Espartero bombardeja, Primo de Rivera destrueix les llibertats i Franco, amb l’ajuda de Hitler i Mussolini, assassina milers de persones i afusella el nostre president. Rajoy, “el demòcrata” empra les armes del moment però acaba reprimint amb les porres del “piolins”, la força dels jutges, la Corona reial, la premsa i amb l’amenaça de l’exèrcit al carrer. Els temps canvien però la repressió s’imposa en cada moment. I com som i serem, hi tornarem! I per alguna raó que ara no coneixem, però que vindrà al moment més impensat, ho aconseguirem irremissiblement!

La constància del nostre poble la manifestem al carrer. Pugem un castell humà, aixoplugat per dotzenes de suports de persones que des de baix sostenen l’esforç personal dels de dalt. El castell cau, un cop i un altre, però, a la fi, s’acaba descarregant i hem guanyat!

La constància del nostre poble la manifestem al carrer. Pugem un castell humà, aixoplugat per dotzenes de suports de persones que des de baix sostenen l’esforç personal dels de dalt. El castell cau, un cop i un altre, però, a la fi, s’acaba descarregant i hem guanyat! Sortim amb les gralles, els gegants, els diables, els concursos de poesies, literaris i ho fem en català, amb la senyera als nostres cors i emocionats, amb l’aire festiu, amb la pell de gallina i els sentiments endinsats. I ho aconseguim perquè al nostre interior ho portem escrit quan la injustícia arriba i ens indigna, es perllonga i, quan ens queixem, nosaltres som els dolents, malgrat haver de pagar, no rebre les compensacions corresponents, insultar-nos, escanyar-nos econòmicament, amenaçar-nos i per acabar-ho d’amanir “el corredor del Mediterrani ha de passar per Madrid”.

Tot això no es pot entendre si al fons no es fa servir la repressió. Sigui la que sigui, però sempre reprimint per coartar el comportament d’indignació amb l’excusa “de la Unidad de la Patria”. I tot això confon molta gent! Els esquirols que viuen a Catalunya que han arribat a la terra amb sou consolidat, amb sabates i sense esforç, promouen la desafecció, la desunió, la llengua única i el “Viva España”, no els costa gaire manifestar-se contraris a l’11 de setembre predicant la seva exclusió i seguint el passos marcats per Cs, PP i PSOE. Els que van arribar amb maleta de fusta lligada amb un cordill, van trobar feina havent-la de buscar i es van guanyar la vida treballant i progressant del no res, a aquests també se’ls titlla d’antiespanyols. Aquests formen part del que representen els castells, la integració i l’estimació per la terra que els ha acollit. Aznar parlava de divisió, que és la millor forma de la dispersió real buscada i aconseguida del contrari. I amb empresonats, sense aplicar la presumpció d’innocència, amb exiliats perseguits com a rates, amb els continuats discursos “seductors” de la Sexta, del govern, dels jutges i del rei, amb l’escanyament financer que ens l’imposen des dels ministeris, amb Sánchez  que no admet diàleg, ni la recta justícia, aplicant “la seva llei” sense deixar exercir el càrrec elegit pel vot popular de diputats, eurodiputats i anul·lant les lleis aprovades al Parlament, alguns catalans estan confousos. No ho veuen clar; uns es senten enganyats, altres acovardits i molts desencisats. Malgrat tot  “Som i serem, i hi tornarem!”, perquè la repressió mai pot vèncer la raó.

Anton Monner
Anton Monner
Cronista de Gandesa
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 80 = 87

Últimes notícies