La collita barra de burro

Tècnic en medi ambient

Un dels punts de partida per saber que entrem en la recol·lecció de la garrofa són els vents que aquests dies han batut  tots els garrofers del territori. Si per a algunes feines aquest és molest, per a la garrofa, no, ja que evita feina als agricultors en fer caure el fruit de l’arbre, que no s’haurà de varejar. Però, a tall de calendari, la recol·lecció es fa normalment a finals d’estiu o principis de tardor. Ara ja podem veure al territori molts tractors carregats
d’aquest fruit, com el porten al sindicat i la vareja de les que no han caigut de la planta, a més de la recollida i la càrrega del remolc  als camps del territori.

La Ceratonia silicua i prosopis és el nom de la garrofa que es cultiva a tota la Mediterrània; que vol dir, “barra de burro”, per la seva curvatura i rugositat originària de Pèrsia (Iran). Són unes beines roges, de 10 a 15 cms de llarg, la llavors de les quals és la garrofina. Si estan ben emmagatzemades poden germinar fins als 10 anys. El garrofer és una planta de fulla perenne molt sensible a les glaçades, cosa que no en el nostre territori, i molt resistent a les sequeres, cosa que sí que tenim, ja que té unes arrels que van a buscar la humitat al subsòl a qualsevol profunditat. No totes les plantes són iguals i les diferencia la forma de l’arbre, el fruit i les fulles. N’hi ha 50 espècies catalogades. El país de la Mediterrània amb més producció és Espanya, amb gairebé 80.000 tones: la Comunitat Valenciana, amb el 45%, Catalunya, amb el 23%, i la resta, Múrcia i Andalusia, que en fan el total. 

A Catalunya, la collita de garrofes és de 13.000 a 15.000 tones, i els cultius bàsicament estan localitzats al Baix Ebre, Montsià,Camp de Tarragona, Garraf i Baix Penedès. La característica principal del Baix Ebre és que són plantacions tradicionals, en general envellides i de secà, amb densitats de 50 plantes per ha, mal pol·linitzades; i per aixó la producció és baixa i molt variable en la qualitat del fruit, amb collites de 1.000 a 3.000 kg per ha. Els garrofers són importants per la mitigació del canvi climàtic, ja que capturen i fan retenció de CO2, gas d’efecte hivernacle, i per al nostre territori. En l’última dècada s’han fet cultius d’agricultura industrial que tripliquen la densitat de 150 plantes per ha, i la producció ha estat de 7.000 a 10.000 kg per ha, però amb més cost de producció que la tradicional. El fruit es fa servir per a múltiples utilitats: menjar per a animals (pinso), menjar per a persones (xocolata) i en el sector sanitari, ja que aporta moltes propietats curatives.

Sembla que a aquest cultiu necessita d’una gran innovació en plantacions tradicionals, agrícoles i industrials. Si volem salvar-ne el sector, s’ha de mecanitzar més la producció pertal de rebaixar costos, millorar-ne la pol·linització, canviar les varietats de les plantes perquè siguin més regulars en les collites i augmentar la densitat de les plantes per a triplicar-ne la producció. Així, si hi ha rendibilitat, podria interessar a molts més agricultors. Reflexionem-hi.