L’estat del món (10)

 catedràtic de matemàtiques jubilat i exprofessor de la UIC

Cada cop són més les persones conscients de la necessitat de canvis socials per tal de solucionar els dos problemes globals més greus que tenim: la pobresa i la contaminació.
Bàsicament es tracta de competir menys i cooperar més, mirant el bé comú.
 És evident que els poderosos i rics no volen canvis, ja els va bé tal com va el món. Quan es reuneixen els països més rics, el G7, només miren pels seus interessos egoistes, sense tenir en compte el benestar de tota la humanitat. 
L’única manera de fer front a aquesta tràgica situació és amb la pressió social pacífica, amb mostres de descontentament com el del "No a la guerra" (2003), els Indignats de Madrid, el 15M, (2011), Ocupa Wall Street a Nova York (2011), la Primavera Àrab (2010-2013), la Revolució dels Paraigües a Hong Kong (2014 i ara, al 2019), les protestes dels armilles grogues a França (2018-2019) i, actualment, les manifestacions pel canvi climàtic dels joves estudiants europeus.
 Les protestes van en augment i el que cal és una "Primavera Àrab" global, a favor de la justícia i la llibertat. No veig una altra manera de forçar els canvis que tanta falta fan. El lema podria ser: “La cobdícia d’uns quants no pot arruïnar el benestar de tots”.
 No podem continuar suportant la terrible degradació consistent que els rics facin ostentació de les seves riqueses davant de milions de pobres que moren de fam. O canviem, o ens autodestruïm, no hi ha una altra elecció.