L’Ebre, al front de Madrid

Diputada al Congrés

Dimarts, 21 de maig del 2019. Un dia que recordaré tota la vida i que, encara avui, crec que no he paït. Aquell dimarts es constituïen les Corts espanyoles i, en conseqüència, em tocava prendre-hi possessió com a diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés. Diríem que, només per això, ja és un dia que hauria de recordar tota la vida, però, segurament, el que mai oblidaré és l’oportunitat de poder-ho haver compartit amb lo company Oriol Junqueras. Viure amb ell aquelles hores va ser motiu d’emocions boniques però, en acabar el ple, l’alegria es va anar convertint en ràbia de veure com el personal de seguretat s’emportava l’Oriol i també els companys Josep Rull i Jordi Turull per tornar a la seua cel·la de llavors, a Soto del Real. 

Així mateix, tampoc serà fàcil d’esborrar de la memòria la vergonya, ràbia i indignació de sentir els crits, insults i cops dels diputats de VOX mentre qualsevol de nosaltres intentàvem prometre el càrrec per la llibertat dels presos i preses polítiques i exiliats i exiliades. Tot plegat, sembla que fos ahir i ja han passat cinc mesos, tot i que la legislatura ha finalitzat abans de començar. 

Per tant, ens trobem abocats a unes repeticions electorals a causa de l’arrogància i la irresponsabilitat de Pedro Sánchez i el PSOE, i la seua incapacitat de dialogar. Una incapacitat que ja va demostrar quan tampoc va ser capaç d’oferir res perquè se li aprovessin los pressupostos. Per tant, l’única manera d’obligar-lo a parlar, a dialogar, a fer política és que ERC sigui més forta i que sigui decisiva per trobar-nos algú assegut a l’altre costat de la taula, a aquella cadira que fa massa temps que ens trobem buida. 

També els de l’Ebre, com a territori i com a resposta als nostres problemes, trobem esta cadira buida des de fa anys. Per tant, ens cal seguir defensant les Terres de l’Ebre i la seua gent de les agressions i amenaces que ens arriben des de Madrid: cal seguir reclamant les inversions i infraestructures eternament ajornades, si no boicotejades des de l’Estat, com l’impost nuclear català, tombat pel Tribunal Constitucional a instàncies, primer del PP i, a posteriori, del PSOE; així com la millora dels nostres trens, de les variants de l’ N420, el Pla de restitució i un llarg etcètera, que seguiran sent la nostra lluita constant.

Ens cal ser decisius i que la veu de la gent de l’Ebre ressoni amb  força a Madrid. Per tot això i molt més, transformem la ràbia i la indignació que ens provoca la repressió i el no diàleg, amb més força que mai. No oblidem que tenim a tocar unes sentències a les nostres preses i presos polítics i que, lamentablement, ens faran mal. Convertim este dolor en energia per continuar traçant i avançant en el camí cap a la República Catalana, en què la gent de les nostres comarques tenim molt a dir.

Tornem a demostrar que la gent de les Terres de l’Ebre, quan se’ns crida a les urnes, les omplim de drets i llibertats.