Totes les masses fan mal, tot o res, blanc o negre. En definitiva, gent d’extrems. Sovint parlo amb molta gent que és d’aquest parer. És a dir, fan una activitat, creuen en alguna ideologia, tenen el convenciment…de forma extrema, o no res. Quan parlem de hobbies, esport, formació acadèmica, política, viatges d’oci, sembla que si no ho fas de forma extrema, sigues un ‘aficionat’ o no pague la pena. O ets vegetarià antitaurí o aleshores ets un bàrbar, o d’extrema esquerra, o ‘cara al sol’, o tens dues carreres universitàries i tres màsters…o “máquina o muerte”. Em fa la sensació que m’he d’estar posicionant constantment en molts aspectes quotidians, els quals molts són deguts a la sobreinformació que ens envolta. I si no ho faig, sembla que no tinga criteri ni personalitat.
Per ficar un exemple global que ens afecta a tots, com és la situació política de Catalunya, he de dir que des del començament del Procés, n’hi ha que afirmen que estem polaritzant-nos entre els catalans. Però de fet, crec que aquesta polarització forma part del modus vivendi en tots els àmbits, no només el del Procés. Per altra banda, si ho pensem bé, els diferents governs espanyols (dels últims vint anys) sempre han necessitat buscar la confrontació per cohesionar una majoria de ciutadans, dient que la gent del País Basc, i ara la de Catalunya, som uns radicals. Tractar de polaritzar i enfrontar, per tal de cohesionar. Quina paradoxa, veritat? Honestament crec que la societat, en general, estem anant cap a una deriva de tendència radical. Em fa la sensació que s’han esborrat els centres, o que cada vegada hi ha menys gent en aquesta franja i que, per tant, no dona vots apostar per aquesta estratègia.
Tot i que, pensant-ho bé, no ha de ser necessàriament així. Hem de ser capaços de trobar centres en què no sigui necessari apostar-ho tot a un número. Hem de ser més intel·ligents, aguts, contrastar informació, ficar seny, i sobretot, no deixar-nos portar per extrems prèviament manipulats. Sé que aquest exercici costa molt i no és fàcil. Però com a societat tenim el deure d’intentar-ho, ser més empàtics amb tot el que ens envolta, evitar prohibicions, tolerar la llibertat d’expressió, mirar enrere per entendre el present i pensar com encarar el futur. Evitar cometre errors del passat.
