El teixit associatiu tortosí

Tortosa té un teixit associatiu molt important en què destaquen les entitats de caràcter social.
Tortosa té un teixit associatiu molt important en què destaquen les entitats de caràcter social.

Dissabte passat es va celebrar la Festa de les Entitats socials tortosines. Una vintena d’associacions van instal·lar taules informatives a la plaça de l’Ajuntament per donar-se a conèixer explicant les seves activitats i els projectes de futur. Simultàniament hi havia diverses intervencions musicals, actuació dels castellers i espais de jocs adreçats als més petits, que feren la seva festa.

A la plaça hi havia associacions creades per donar resposta i promoure ajut i solidaritat a persones afectades per malalties específiques, com autisme, malaltia de Parkinson, celiaquia, càncer, Alzheimer, esclerosi, alcoholisme... formades majoritàriament per persones que les pateixen o les han patit i els seus amics i familiars; a més d’entitats adreçades a la inclusió social, laboral o a la integració dels immigrats; i grups pacifistes i ecologistes. I, finalment, altres de més generals, com la Fundació Vicent Ferrer, Blanquerna,  Mans Unides i la Creu Roja. Són el que se’n diu ONG (Organització no governamental),  amb el denominador comú de ser voluntaristes, sense ànim de lucre, no dependents dels governs o les administracions públiques i tenir els drets humans com a referents últims de la seua actuació.
La més antiga de totes és la Creu Roja, fundada a Ginebra el 1863. L’Assemblea Local de Tortosa es va crear trenta anys després, el 1893, i tenia com a president Ignació de Ramon, membre d’una de les famílies benestants de la ciutat. El 1925 es va construir un dispensari assistencial en un solar del carrer Berenguer IV. L’edifici va quedar totalment ensorrat durant el Front de l’Ebre i en acabar la guerra l’Ajuntament va demanar-ne la reconstrucció, que es va realitzar entre 1944 i 1947, amb obres complementàries  set anys després i una inversió total de 880.000 ptes, xifra important a l’època. A finals del seixanta va haver-hi una polèmica respecte de si la propietat de l’edifici era de la Creu Roja o de l’Ajuntament. Finalment, s’adjudica a la Creu Roja, que durant el franquisme va tenir molt de poder per la seua vinculació amb el règim, especialment en l’àmbit militar. Des dels anys vuitanta del segle passat va anar reduint la seva funció assistencial per augmentar el vessant social, en el qual actualment realitza una destacada tasca.                                                                                                
La institució més important del sector, però, és Càritas. Fundada el 1897 pels bisbes catòlics alemanys, va esdevenir la institució oficial de l’Església el 1951, amb seu a Roma i estructura i projecció arreu del món. Els seus objectius són l’ajuda humanitària, la cooperació per al desenvolupament dels països subdesenvolupats i els serveis socials als mateixos països. Funciona com a entitat autònoma, tot i que sota el sopluig de l’Església. A la diòcesi de Tortosa es va constituir el 1962, quan era bisbe Manuel Moll Salord; actualment realitza 48.000 intervencions l’any i compta amb la col·laboració de 600 voluntaris aplegats en 34 equips locals. A la ciutat funciona com a Càritas interparroquial.
Pel fet de ser seu d’una de les 70 circumscripcions (diòcesis) de l’església catòlica a Espanya, a Tortosa hi ha estructures organitzades de diverses institucions. Una de les més significatives és Mans Unides. Fou creada a Espanya el 1960 com a derivació de la ‘Campanya contra la fam al món’, que ja des del primer moment va tenir un grup de treball a Tortosa, i que ara ha esdevingut una delegació diocesana vinculada directament al bisbat. Un dels seus objectius, més enllà de l’assistència social, és contribuir a la cooperació amb els països en fase de desenvolupament, promovent i finançant projectes que permeten millorar-ne les condicions de vida.

Ens hem referit solament a les entitats socials. A Tortosa hi ha un important teixit associatiu d’entitats de caràcter recreatiu o cultural i especialment esportiu. Durant els anys de la dictadura aquest tipus de societats, amb les institucions de l’Església, foren l’única possibilitat que tenien els ciutadans d’autoorganitzar-se al marge del poder. És un tema per a aprofundir-hi un altre dia. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article