HomeOpinióSòcrates i els jutges

Sòcrates i els jutges

Acabo de rebre un article encertadament crític titulat Sòcrates i els jutges publicat a Vilaweb el 22/09/2019, per J. Ramón Resina, professor de la Universitat de Stattford, dels Estats Units. Voldria fer-ne partícips els lectors del setmanri l’ebre, perquè l’escrit s’ho mereix.

Parla de com Kierkegaard contraposa el Sòcrates de Xenofont i el de Plató. El primer tracta de mostrar la injustícia de la sentència dels atenencs, que a més és errònia. Sòcrates és innocent i innocu. Xenofont esborra tot allò que hi havia de perillós en Sòcrates.

“Hi ha una gran contradicció entre negar l’existència de presos polítics i desviar el procés judicial passant-lo al Tribunal Suprem”

Ara, la sentència dels presos polítics catalans serà comparable a la dels atenencs. Hi ha una gran contradicció entre negar l’existència de presos polítics i desviar el procés judicial passant-lo al Tribunal Suprem. Hi ha també una contradicció entre l’operació impulsada pels fiscals amb “l’acusació popular” que afecta tot el sistema. Als segles XVI i XVII el separatisme és l’heretgia per definició. L’ostentosa retirada del crucifix de la sala del judici no havia d’amagar ni la intenció ni la manera de retirar-lo. No eviten la comparació amb el Sant Ofici, sinó tot el contrari, el Tribunal Suprem queda en el lloc dels grans inquisidors, substituint la veritat per l’ídol, i la justícia pel legalisme com a eina de poder. 
Els atenencs acusaven també Sòcrates de perversor de la joventut, i aquest acabaria sent un mort memorable, cosa que és preferible a ser un viu deshonrat. Sòcrates ha acabat sent un referent universal, el model de la dignitat del pensador.
L’Estat és la realitat i la justícia és la idea; quan aquesta no existeix com a idea sinó com a lletra, la justícia deixa d’existir.
Fins aquí faig una síntesi de l’escrit de J. Ramón Resina. Permeteu-me ara recordar quan estudiava el dret romà, tant antic com exemplar, dos dels seus principis fonamentals, que retinc encara a la memòria: “Summum jus, summa injuria” (màxim dret, màxima injustícia), i “Equitas est, justitia dulcedomisericordiae temperata”, o sigui, l’equitat és la justícia temprada per la dolçor de la misericòrdia.

Els romans són mestres del dret des de la més antiga Europa fins al Codi de Justinià, encara vigent en bona part, fins a Costums de Tortosa, que al segle XIII ja era en molt bona part el dret romà codificat.

Article escrit abans de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem

Jesus Massip
Jesus Massip
director honorari de l’Arxiu i del Museu de Tortosa
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 8 =

Últimes notícies