Enguany comptem amb una commemoració literària força desconeguda, malgrat la transcendència històrica del personatge: el 1.100 aniversari del naixement del poeta, filòleg i políglota jueu Menahem ben Saruq (en hebreu מנחם בן יעקב בן סרוק), pel qual sento profunda admiració i curiositat. Va veure la primera llum a Tortosa l’any 920, alhora que va traspassar a Còrdova vers el 970. Va tindre una destacada activitat pública que li va permetre esdevindre un prestigiós gramàtic i un expert poeta durant el desè segle a la capital de l’Al Andalus.
Ha passat a la història principalment per ser l’autor del primer diccionari de la llengua hebrea amb termes bíblics, el Mahberet. És a dir, el primer estudi lèxic complet del vocabulari bíblic format en hebreu. Nogensmenys, la seua llengua nativa era l’àrab. El Mahberet va ser durant molt de temps la font principal d’instrucció filològica per a jueus que desconeixen l’àrab, i per als que residien en països cristians d’arreu del vell continent.
Ben Saruq es va traslladar a Còrdova on va viure sota el mecenatge del prestigiós estadista jueu Hasdai ibn Shaprut, que va incitar-lo a completar el seu treball lexicogràfic. A la vegada, li va demanar que adrecés una carta al rei dels Khàzars, en saber que existia aquest regne independent jueu proper a l’antiga ciutat de Constantinoble, la qual s’ha convertit en un document històric prou transcendent. Personalment, vaig fer-ne la traducció al català, en un dels paràgrafs transmet la següent informació:
Al llarg del temps emissaris de Khorasan [una terra cap al sud-est del Mar Caspi] em van dir que hi ha un regne de Judea que es diu Khàzar. Tot i que no em vaig creure aquestes paraules ja que vaig pensar que me les van fer saber per procurar els meus favors i voluntats. Per tant, em vaig qüestionar personalment, car els ambaixadors de Constantinoble van arribar [entre 944 i 949] amb presents i una carta del seu rei al nostre, i els vaig interrogar sobre aquest afer.
Quant al Mahberet, temps d’acabar d’enllestir-lo, un oponent beligerant, el ciutadà de Fes Dunash ben Labrat, va redactar-ne una dura crítica carregada de difamacions, que van enutjar el seu patró Hasdai, el qual va ordenar càstigs corporals contra Menahem, el va tirar fora de casa en dissabte (dia sagrat per als jueus), el va avergonyir en públic i el va fer empresonar.
Tres dels seus deixebles li varen donar suport públic, per la qual cosa varen redactar una detallada defensa contra les crítiques de Dunash. Judah ben David Hayyuj, un d’aquests tres joves erudits, va ser el fundador de la gramàtica hebrea científica; un altre, Isaac ibn Gikatilla, es va convertir en un dels homes més cultes de Lucena. És a dir, que els membres més importants del florent període de la filologia hebrea van seguir les seues ensenyances.
Menahem ben Saruq, en la introducció al Mahberet, fa cinc cèntims sobre l’ús particular de la gramàtica, la qual va causar la discòrdia. Destaca el fet que va elaborar el seu treball en hebreu, car ell no podia usar la terminologia dels gramàtics àrabs, i evita en tot moment la comparació de la llengua de la Bíblia amb la de l’Alcorà. Hem de pensar que era una època en la qual hi havia molts prejudicis religiosos, i els jueus andalusins no varen prendre part en aquestes comparacions lingüístiques. Ens atindrem a les seues pròpies explicacions:
“L’excel·lència de la llengua santa supera a qualsevol altra, tant quant a la multitud de les seues expressions com per la immensitat dels seus recursos en els quals l’home no troba ni frontera ni límit. Ningú coneix aquesta superioritat sinó en la investigació dels misteris, de l’extensió de la seua gramàtica i dels sentits de les seues lleis”.
Amb el pas de les centúries el Mahberet ha estat objecte d’estudis importants. Primerament, va ser corregit per Filipowski (Londres, 1854), mentre que els apèndixs del manuscrit que hi havia a la ciutat suïssa de Berna van ser publicats per D. Kaufmann. Tanmateix, el Dr. Àngel Sáenz Badillos (Logronyo 1940-Boston 2013) ha estat l’autor d’un estudi explícit sobre el diccionari i la figura del lexicògraf nascut al Call de Remolins. Aquest gran especialista en cultura sefardí, en poesia i filologia hebrea medieval, va ser catedràtic d’hebreu de la Universitat de Granada, i director del Reial Col·legi Complutense de la Universidad de Harvard. Ens va fer un retrat acurat de l’obra d’un dels grans literats jueus de la Baixa Edat Mitjana.
