La cartera d’Horta em posa a les mans un voluminós sobre: un altre llibre, en gran format, tapa gruixuda i, per damunt, plastificada, mostrant una excel·lent fotografia, naturalment en color, dels sorrals de la desembocadura, amb el far en primer terme, que ara no sé ben si és el del Fangar o el de la Punta de la Banya.
Sigui com sigui, al delta de l’Ebre tot queda bé, amb el mar i les muntanyes de fons. Gran paisatge elaborat per totes les ciències de la natura (geologia, hidrologia, biologia, botànica, zoologia, etc) i les ciències de l’home (agricultura, piscicultura, ramaderia, regadius, etc), essent aquestes últimes ciències humanes no sempre apropiades quan es tracta del manteniment dels espais naturals. I això ho saben molt bé tots els qui, de prop o de lluny, habiten vora aquests marjals.
Un dels qui ho sap ben bé és l’autor, altre cop, d’aquest nou volum de grans fotografies de natura, aquest xicot, Vicent Pellicer Ollés (Valdealgorfa, Baix Aragó, 1956), fotògraf, escriptor, professor de català i cronista viatger, perquè des dels nou o deu anys viu molt a prop, a Jesús (Baix Ebre), d’aquest triangle deltaic, que ha vist, visitat i revisitat de mil maneres.
L’edició és a càrrec de Cossetània, la coneguda editorial de Valls -amb Jordi Ferré i Josep M. Olivé al capdavant, amb qui jo em trobava els anys noranta al Bar Poetes, de Tarragona-, un centre editor de gran projecció al sud del país, que ha editat molts altres llibres, en prosa i gràfics, de Vicent, i que mostra el seu suport de difusió a un professional com ell que ha destinat bona part del seu temps -amb la seva companya Mercè- a descobrir-nos les joies geogràfiques que amaguen els nostres paisatges.
El llibre conta amb la col·laboració de les grans institucions del Delta (ajuntaments, Generalitat, parcs naturals i empreses de turisme) i l’autor té un detall de gratitud cap a tots aquells que l’han ajudat en aquesta gran obra: dels editors al prologuista (Rafael Ricote); dels experts en coloració fotogràfica (Proyectos Multimedia) a d’altres amics, com Baptista Pla (fotògraf) i Carme Boix (pintora), que l’han portat per racons desconeguts; dels que l’han enlairat cap al cel (Xavier Cebolla i Sergi Guillén) fins a savis de la cultura tradicional, els sempre entranyables Salvador Gómez (Barraca de Salvador) i Josep Bertomeu “Polet”), i tot juntament amb altres companys fotògrafs, com Mariano Cebolla, excel·lent fotògraf també, i Xavier Solé, Manolo Sánchez, Joaquin Forner i Joan Gil, igualment experts en la flora i fauna d’aquest “paradís”, com encertadament el qualifica Vicent Pellicer.
La major part de les fotografies són a doble pàgina, acompanyades d’un breu text de l’autor, talment com versos inicials d’un poema que el lector pot acabar (si en sap, li ve de gust o pot). Les imatges captades són certament espectaculars: d’onades d’arenes (que fan pensar en un Sáhara espiritual) a vols d’airosos flamencs; de remolins d’aigua circulant al seu descans quan arriba entre les espigues; de les elegants corbes de l’Ebre, al seu pas per la Ribera, cap a la mar oberta; de les albes matinals a la posta capvespral; de la joia floral de la primavera (talment impressionista) als colors esteparis de tardor i, en fi, entre les quadrícules dels camps d’arròs (talment quadres de Mondrian) i l’aigua hivernal a les llacunes, vora els masets (talment quadres del nostre Benet Espuny).
I, també en alguns moments, fileres paral·leles de terra llaurada, que fan pensar en l’obra geomètrica del també nostre Jaume Rocamora.
