HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEl llegat ebrenc del pintor Robert Anglada

El llegat ebrenc del pintor Robert Anglada

L’altre dia, a l’Ajuntament de Tortosa, es va tornar a parlar del pintor Robert Anglada i Paulí (Barcelona, 1944 – Hospital de Jesús, 2015), que va viure els seus últims anys a Horta de Sant Joan (Terra Alta), on va deixar una quantitat fabulosa de pintures i dibuixos, que de fa tres anys (els que fa des de la seua mort) un grup d’amics i institucions tracten de preservar, restaurar, catalogar i exposar, temporalment o de manera definitiva, en algun centre museu que portaria el seu nom.

Això em produeix una enorme satisfacció, per l’amistat i admiració que vaig tenir cap a ell (era un tipus sensacional, bevedor, tertulià, gran treballador i viatger, viu com una gasela) i perquè, després d’una vida artística i humana agitada, viatjant pel món com un pelegrí de l’Absolut, va voler viure i crear prop de la terra, davant les muntanyes, i va decidir fer-ho en aquest racó del Sud de Catalunya, que ja impactà Picasso i tants d’altres.

De manera que, a Tortosa (on Robert ja havia exposat al Museu de l’Ebre, al Pont del Mil·lenari), van reunir-se una sèrie de promotors que pretenen mantenir el llegat que l’artista va realitzar durant la seva estada de cinc o sis anys a Horta, entre els quals una grandiosa pintura mural que ja s’exposa en permanència al Convent de Sant Salvador i que evoca, justament, l’estada del fraret miracler en aquest racó sagrat del terme d’Horta, als peus de la Muntanya de Santa Bàrbara, tan recreada per Picasso.
Aquests promotors, públics i privats, són el president de l’Associació d’Amics de Robert Anglada, Joan Pons; els ajuntaments d’Horta de Sant Joan (Joaquim Ferràs, alcalde) i de Tortosa (Dolors Queralt, regidora de Cultura) i, a través de la Diputació de Tarragona, l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa (Pilar Lanau, directora, i Leonardo Escoda, pintor i professor) i el Museu d’Art Modern de Tarragona, que dirigeix Rosa Ricomà.

Un bon equip per a rescatar l’obra, extensa, de gran potència imaginativa i de rigorosa execució plàstica, d’un dels artistes més significatius de la generació catalana dels anys 60, entre el Nou Realisme i el Surrealisme Expressionista. Va ser la gent que va fer de pont entre els que venien de la immediata  postguerra, la gent de Dau al Set (Tàpies, Cuixart, Brossa, etc) i els artistes conceptuals de finals dels anys 70 (Miralda, Xifra, Rabascall, etc.), tots passats, un moment o altre, com el mateix Anglada, pel París de tots aquells anys, on Robert va viure -ara que es commemoren els 50 anys del Maig del 68- aquella bullida popular, estudiantil i obrera, compartint les ànsies alliberadores d’aquell moment històric.

Després van venir les seves múltiples exposicions, moltes arreu d’Europa, i els seus viatges iniciàtics per l’Orient Llunyà, a la recerca d’altres dimensions del fet de viure i pintar. La seva pintura va merèixer l’atenció de crítics i intel·lectuals com Maria Lluïsa Borràs, Alexandre Cirici i Xavier Rubert de Ventós.

Quan va arribar a Horta, després de les seves estades a la Garrotxa, es va integrar al poble, va ser estimat i ell va correspondre i la seva voluntat va ser deixar l’obra feta aquí com a record permanent de la seva estada entre nosaltres. És el que tracten de complir aquests promotors de la seva memòria: exposar els quadres d’aquesta seva darrera època (molts dedicats als carrers i paisatges del poble), preparar alguna gran exposició antològica al Museu d’Art Modern de Tarragona i editar amb el Museu, a través de la Diputació, un volum monogràfic dedicat a la seva vida i obra dintre la Col·lecció Tamarit, dedicada als artistes vinculats a la província tarragonina (Picasso, Miró, Todó, Grau Garriga, fins als gairebé 40 volums publicats fins ara).

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 12 = 21

Últimes notícies