Les conques

Tècnic en medi ambient

A principis d'aquest any les precipitacions que hem tingut a tot el país han estat considerables amb excepcions del litoral mediterrani i les illes, s'han superat els 150 litres per metre quadrat en llocs com Galícia però en canvi a Lleida no han passat dels 40 litres i al Baix Ebre no s'ha arribat per mitjana a la de Lleida. La pluja ha estat desigual i poca. Per aquest motiu el Pla hidrològic nacional està al mínim, per sota de la seva capacitat normal i per això estem en el pitjor registre hídric de reserva d'aigua en cinc anys. A principi d'aquest any l'aigua que hi havia en els embassaments era del 38,8% de la seva capacitat, amb un volum de 21.832 hectòmetres cúbics d'aigua. Aquestes dades són gairebé iguals que les de l'any 95, que eren del 36,9%, i vol dir que hi ha un 23% d'aigua que s'ha quedat pel camí i no la tenim en comparació amb l'any passat. Si tirem més enrere ens trobem que en una dècada les reserves han minvat el 32%. Aquest recurs natural com d'altres són recursos que s'acaben i per això hem de fer-ne una bona gestió si volen anar gaudint-lo. El 2017 va començar amb unes reserves del 51% d'aigua embassada, uns 12 punts més que aquest 2018. Aquesta és una petita radiografia del Pla hidrològic nacional: de 16 conques que té 10 estan per sota del 50% de la seva capacitat i les altres sis per sobre; per tant, una situació critica.

A les conques internes catalanes la seva capacitat és del 45,1% Ter Llobregat, Muga el Cardener, però a la conca de l'Ebre és del 50,6%. Aquesta alerta ha fet que el Govern català aprovés l'any passat el Pla de gestió i planificació de les conques 2016-2021. Els primers cabals de manteniment també anomenats mediambientals o ecològics han estat els de la conca interior, i en la de l'Ebre i el Garona l'ACA (Associació Catalana de l'Aigua) està realitzant estudis per a la seva planificació conjuntament amb la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre), per a arribar a validar els cabals de manteniment amb els mateixos criteris que les interiors i obtenir cabals coherents per a totes les nostres conques. Els cabals de manteniment és el volum d'aigua que es deixa al riu per a garantir el bon funcionament dels ecosistemes que hi estan vinculats. És per això que aquests han de ser compatibles amb la resta de demandes diàries com els usos domèstics, els agrícoles i industrials.

En l'assemblea anual del PDE es va parlar de la situació crítica del riu, no tant per la manca d'aigua, que és important, com per les decisions desencertades que el Govern d'Espanya a través del Pla nacional de l'Aigua està duent a terme. Sabent com d'eixutes estan les conques hi volen posar més hectàrees de regadiu i que els regants puguin gestionar i vendre la part d'aigua que no fan servir i que ara torna al riu, amb la qual cosa tindríem una colla de transvasaments encoberts, a més de no voler assegurar un cabal mínim per a la subsistència del riu. Si es duen a la pràctica aquestes decisions del PNA, el tram final de l'Ebre estarà mort. Sabem que fan el que els sembla i que no tenen cap respecte pel nostre territori i menys pel medi ambient o l'aigua; és per això que Espanya és un dels països europeus que més normes mediambientals de la comunitat ha incomplert, el nostre objectiu des del territori és que Europa tingui tota la informació del que volen fer i en funció d'aquesta es prenguin bones decisions per a poder salvar el nostre riu. Reflexionem-hi.

C: false