Ens ha deixat Manuel Pérez Bonfill, un dels més grans escriptors que ha donat la terra de l’Ebre. Manuel Pérez Bonfill es va guanyar un gran prestigi com a catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Tortosa, tal com a ell li agrada anomenar-lo. Ha estat un intel·lectual extremadament compromès amb la classe obrera i amb la catalanitat. Nascut l’any 1926, va ser un dels xiquets del conflicte bèl·lic de 1936-1939, la guerra civil més incivil, sobre la qual ha reflexionat en nombrosos escrits. Als anys 1950 va endegar la seua carrera literària lligada a dos capçaleres periodístiques de luxe, Geminis i La Zuda, que van incentivar la claror en un període d’extrema foscor cultural al país, així com, molt especialment, en aquella Tortosa conservadora i clerical del moment. També endegava la seua vinculació professional amb la docència, que el va portar a ser un professor admirat que va encaminar un llarg nombre de carreres literàries i artístiques.
La lluita obrera va marcar profundament la seua activitat pública als anys 1960, fet que el va portar a ser empresonat pel règim dictatorial per la seua activitat política clandestina. “Jo que no en soc, de feixista” era una de les populars frases del seu repertori com a docent. L’esperit democràtic l’ha acompanyat al llarg de la seua llarga vida, sempre compromès amb la lluita pels drets ciutadans i el rebuig als símbols i monuments franquistes que encara perduren a la ciutat malauradament.
L’any 2008 en el marc de la II Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús es tirava endavant el 1r concurs de treballs de recerca per a alumnes de 2n de batxillerat. Resultava guanyadora l’alumna Agnès Pegueroles amb un estudi sobre el nostre professor de sempre. L’any següent va fer-ne la inauguració, durant la qual es va presentar un nou recull narratiu seu, Abusos del ritual, i es va endegar la campanya per tal que la Generalitat li concedís la Creu de Sant Jordi, la qual va fructificar el 2010. El govern català reconeixia la qualitat de la seua obra i la significada tasca docent que el feia mereixedor d’aquesta distinció, pel seu mestratge i la trajectòria cultural i cívica de referència a les Terres de l’Ebre.
Posteriorment, Onada Edicions publicava la seua biografia, a càrrec de Xavier Garcia. L’ancià professor és un altre dels secrets ben guardats de la literatura catalana que calia difondre arreu.
Aquesta reivindicació de la seua figura que s’havia realitzat durant els darrers anys va portar a tirar endavant l’Any Manuel Pérez Bonfill, el del seu norantè aniversari.
Vull morir lentament com les acàcies que arriba l’abril i ja no rebroten… vers del gran Gerard Vergés. Amic Manolo, ha arribat el teu abril! Beneït sigui el jorn el mes i l’any en què els poetes puguin escriure llurs versos basats sobre la pau. Sic tibi terra levis!
