El paper de la Universitat a les Terres de l’Ebre

Drs. en Ciències de l'Educació

Hi ha un tema recurrent, quan es parla d’educació, que té a veure amb si aquesta es considera una inversió de país o una despesa. Tot i que el discurs polític, principalment en temps d’eleccions, sempre se centra en algun moment en la importància de l’educació i de la cultura, la realitat dels pressupostos sovint no ho evidencia així i no ho fa en cap dels nivells del sistema educatiu. L’Educació Superior no n’és una excepció.


Un altre fet que podem constatar és que la distribució territorial dels estudis universitaris no és equitativa. No tenen les mateixes possibilitats les persones que viuen a Barcelona i la seva àrea metropolitana que les que viuen a la resta dels territoris del país. En el cas de les Terres de l’Ebre aquesta iniquitat encara s’accentua més pel fet de no comptar amb uns mitjans de comunicació que permetin l’accés amb prou freqüència i condicions als diferents centres universitaris.


La solució a aquesta desigualtat d’oportunitats d’accés als estudis universitaris té una primera via de solució quan el 20 de maig del 2005 el Consell de Govern de la URV decideix crear el Campus Terres de l’Ebre integrant-hi els centres adscrits que llavors ja existien a Tortosa i s’acaba de visualitzar aquest projecte quan, al curs 2011-12, s’inaugura la seu del campus. Pel camí s’amplia l’oferta d’estudis de grau i es creen alguns centres de recerca per a poder donar a aquest projecte no només un caràcter de docència sinó també de recerca i de transferència. A totes aquestes iniciatives hi hem de sumar algunes altres com: els cursos d’estiu (que tenen el seu origen en la UETE), les aules de la Gent Gran i les Antenes del Coneixement. Aquests projectes s’implanten també aquí amb una clara visió de fomentar el contacte de la URV com el seu context de referència, per potenciar una iniciativa transversal adreçada a tots els segments d’edat i per transferir una part del coneixement que es genera a la URV a la societat en general.


Fet aquest breu repàs de la implantació i extensió de la URV en el territori de Terres de l’Ebre, ens podríem plantejar la pregunta de si aquest projecte és suficient per a les característiques i necessitats educatives, socials i empresarials i si ha evolucionat tal com era d’esperar.

Des del meu punt de vista personal, i com a ebrenca que soc, sempre he pensat que el millor que li ha passat a aquest territori en molts anys és que es creés el campus universitari. Tenir estudis universitaris al territori sempre afavoreix la formació superior de la ciutadania, constitueix un node de creació de coneixement de primer nivell i existeix una estratègia coneguda i reconeguda de transferència d’aquest coneixement a la societat en general. Penso que, teòricament, el projecte està ben definit i orientat per a cobrir tots els àmbits de la missió de la universitat però tretze anys després de la seva creació és necessari revisar i reorientar-lo per a poder aconseguir: una ampliació i potser variació de l’oferta de graus, una oferta de postgraus i màsters orientats a les necessitats del territori, una major orientació a la recerca des de la perspectiva del propi territori i un major nivell d’autonomia per tal de poder definir polítiques pròpies més contextualitzades.


El projecte que té la URV que més pot impulsar aquests canvis, i que està liderat per la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement, té a veure amb el procés de documentació i anàlisi d’aquesta regió per a constituir una base fonamental que pot propiciar la reorientació del paper de l’educació superior a les Terres de l’Ebre. Si a aquest projecte hi poguéssim afegir la implicació i la complicitat dels agents polítics, socials i productius aconseguirem redefinir-nos tenint com a base el coneixement per a assegurar la qualitat del seu desenvolupament.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article