El que ens ensenyen els postmillennial

Periodista

Aquest cap de setmana se celebra a les Terres de l'Ebre l'Eufònic, un dels festivals més interessants que tenen lloc en aquests moments a Catalunya. Del programa, m'ha sorprès la incorporació d'un espai dedicat al públic juvenil que s'anomena youFonic, i que pretén mostrar que l’expressió de les generacions dels que ara tenen entre 18 i 30 anys són una mica diferents dels que ara en tenim més de 30. Han crescut ja en un món virtual, es comuniquen a través del Youtube, i, sobretot, han perdut la por d’expressar-se segons la seva identitat. Alicia Álvarez Vaquero, la comissària del youFònic, m'explicava en una entrevista que “Nosaltres diferenciem entre la vida real -real life-, i allò tangible que podríem dir IRL i la URL, l'espai virtual. Per nosaltres són llocs diferents. En canvi, ells no ho veuen com a dos espais, sinó que el carrer i Internet són un mateix espai on ells viuen” deia. 

A més, aquests artistes no tenen por d’endinsar-se en disciplines variades. Canten, ballen, són influencers, dissenyen, són models. “Ells són moltes coses a la vegada. Els artistes d'anteriors generacions delimitaven molt més la disciplina a la qual es dedicaven. Hi havia por i recel de posar-se en camps que no eren el seu. Ells ho tenen molt assimilat. “Directament es carreguen les etiquetes” comentava Álvarez.


Aquestes noves generacions ens ensenyen que la cultura no és només reproduir segons els patrons que hem heretat sinó habitar nous espais i donar-los un sentit diferent. I aquesta és la idea més potent, al meu entendre, de l'Eufònic: Tornar a posar els peus en convents, sindicats o capelles, per donar-los el sentit dels nostres dies. L'esperit dels postmillenial és experimentar sense massa por i aquesta és una bona lliçó per emportar-nos ara que comença el curs.