Els incendis forestals (2)

Cronista de Gandesa

Els canvis climàtics estan provocant un fort desgavell als diferents continents. Alteracions climàtiques que causen grans pluges, pedregades, vents, augment de les temperatures, desglaç de gels igual a les glaceres de les muntanyes, com als icebergs dels pols, entre molts altres fenòmens. Tot plegat provoquen canvis del clima, amb els corresponents perjudicis pels territoris i per les persones que hi viuen. Un dels temes més preocupants és el dels incendis forestals que s'estan prodigant a regions humides, gairebé desconeguts en moments anteriors, però també a altres zones d'arreu del món; en tenim exemples a Califòrnia, Portugal o Grècia, entre altres. 

Em vull referir, però, preferentment als incendis forestals del nostre territori que des de fa segles formen part d'un fet habitual i periòdic, recordant el d'Horta de Sant Joan, on van morir diferents bombers. Estos focs causen vertaders desastres amb les conseqüències que porta aparellades, igual de pèrdues econòmiques, com d'humanes. Però amb l'increment constant de les masses forestals, que creixen descontrolades per l'abandó de les activitats econòmiques del sector primari, cal cercar-hi solucions. Com a principi caldria que l'administració de la Generalitat, d'Espanya i la Unió Europea hi posessin atenció pel greu problema que implica. Les terres s'abandonen i les viles es despoblen.

A menys habitants a la majoria de les zones rurals, menys mà d'obra i més extensions quedaran ermes d’aquí a pocs anys. Avui existeixen, a vista d'ocell, unes clapes de terres conreades o semiabandonades que molt aviat s'aniran ermant i s’hi introduiran els pins i d’aquí a uns anys només hi podrem apreciar les margenades de pedra seca. Des de les institucions s'haurien de mantenir aquests espais sense bosc per tal que resultin aturadors naturals en cas d'incendi. I com explicava en altres articles, els ramats de cabres i d'ovelles poden ajudar al manteniment d'aquestes clapes i per a la neteja dels boscos. Millor resultaria treballar-les i poder-ne extreure fruits encara que s'haguessin de subvencionar els pagesos per a llaurar-les i explotar-les. Fins als anys 80 del segle passat, l'agricultura resultava rendible.

A mesura que els pagesos s'han fet grans els seus fills cerquen altres activitats per a viure i les terres s'abandonen. Els pobles es van reduint a poc a poc. Els establiments comercials es tanquen, els pocs alumnes que queden s'han de concentrar a les escoles dels pobles veïns més grans, igual que els serveis mèdics, els bancaris i els religiosos.

Fins i tot no es troben persones per a poder exercir les funcions de regidors d'ajuntament i fugen la gent preparada. A poc a poc es van exhaurint les forces i les cases s'enderroquen. Nous pastors i pagesos amb substantives ajudes econòmiques podrien repoblar el territori. Hi ha cases on viure i avui estan buides per a atendre les necessitats de vivenda de joves interessats arribats de fora. S'han d'elaborar plans per a aturar amb tallafocs qualsevol incendi, s'han de construir camins per a arribar a qualsevol indret del territori i crear punts d'aigua per a abeurar els ramats i amb possibilitat de carregar els dipòsits dels bombers. Tot això mereix atenció preferent, els pressupostos de les administracions i una planificació conseqüent.

Només estudiant ben profundament aquest problema des de les administracions, posant en marxa els plans corresponents i aprovant els pressupostos es pot adreçar.

Una acció que hauria d'evitar els incendis forestals, el repoblament dels nuclis urbans rurals, desermar les finques, invertint en l'agricultura i la ramaderia, i creant riquesa complementària per a assentar-hi noves famílies. Hi ha feina que no és només per a evitar els incendis. Són un conjunt d'accions que farien minvar els problemes que pateixen els nuclis rurals. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article