Un convent al centre de Tortosa

No és un fet nou ni singular. Des de mitjans del segle passat han estat nou les institucions religioses femenines que han deixat Tortosa; dues, de monges contemplatives: el monestir de Sant Joan de Jerusalem i de Malta (1969) i el monestir de la Puríssima (2007); i altres set congregacions religioses seculars: les Carmelites Tereses (1962), les Filles del Cor de Maria (1970), les Salesianes (1979), les Germanetes dels pobres (1985), les Oblates (1987), les Carmelites Missioneres (1989) i ara les Serves de Jesús. A això cal afegir les congregacions masculines: els Germans de la Salle  (1957) i els Jesuïtes (2012). És un procés coincident a tot el país i en general a l'Europa occidental: la secularització de les institucions religioses per manca d'interès dels joves per incorporar-s’hi, fet que faria possible el relleu generacional. Actualment només resten a Tortosa les religioses Teresianes i les de la Consolació, amb els seus col·legis d'ensenyament ben arrelats i integrats a l'oferta educativa de la ciutat; dues germanes “Paules” acollint els emigrats i sense sostre; i les monges de clausura Carmelites i Clarisses als seus monestirs de Jesús i Santa Clara.  

El problema és l'ús final al qual dedicar els edificis que han quedat buits. Generalment es tracta de conjunts de valor artístic o monumental o altres d'interès per a usos col·lectius per la seua composició i singularitat. El cas del Convent de Sant Joan al Rastre quedà resolt en acollir el Casal Tortosí com a entitat social, i posteriorment, un centre de formació ocupacional, especialment l'Escola d'Art de la Diputació; el de les Oblates, al Raval de la Llet, és avui la seu del Consell Comarcal del Baix Ebre; i el col·legi dels Jesuïtes a Roquetes,  segregat del conjunt de l'Observatori, s'ha convertit en la Biblioteca Mercè Lleixa i en un Casal Cívic, després d'acollir temporalment l'Institut. El convent dels Caputxins, durant cent anys asil de les Germanetes dels Pobres, continua com a Residència d'Ancians gràcies a la generositat de les religioses i l'encert del Bisbat; i el Monestir de la Puríssima està pendent d'una solució definitiva mentre el gestiona l'associació de veïns i serveix com a suport de la Casa d'acollida i Càritas. L'antic Balneari Porcar, a Remolins, va quedar en desús en abandonar-lo les religioses Salesianes i ara es va morint en la ruïna, cosa que passarà ben prompte amb el Col·legi dels Josepets, que es va ensorrant dia a dia tot i l'esforç dels dos sacerdots operaris que hi viuen per salvar-lo.

Tots, però, encara han tingut sort: restaurats i rehabilitats els uns; pendents d'un futur incert, però encara vius, els altres. El cas més trist fou el de l'edifici, patis i emprius del castell d'Orleans, que constituïen el Col·legi dels Germans de La Salle. En marxar “els Hermanos” fou objecte d'una escandalosa operació d'especulació immobiliària que acabà amb la construcció de l'edifici Orleans, al marge de les normatives urbanístiques que aleshores regien la ciutat. No fou un cas aïllat; durant els darrers anys seixanta i primers setanta foren diverses les operacions immobiliàries d'aquest tipus, especialment pel que fa a superar la normativa d'alçades d'edificació que el Pla General fixava en 15,70 metres: l’edifici Berenguer al carrer Cervantes, la Torre de Tortosa a Ferreries, l’edifici Coliseum, l’edifici Zafer a la carretera Simpàtica... 
Tornem al principi. Les “Sierves” se'n van. El seu convent ocupa un espai de gran superfície situat al bell mig de la ciutat, un lloc privilegiat i amb un valor urbanístic notable. Si fóssem mig segle abans, el seu futur estaria sentenciat, com el veí de la Salle. Avui, però, som en altres temps: què passarà? Certament la darrera paraula la té la congregació religiosa propietària de l'edifici aixecat fa més de cent anys en un solar venut en condicions filantròpiques. Però ara potser també el Bisbat, com en el cas de l'Asil de les Germanetes dels Pobres, o el mateix ajuntament, hi tenen alguna cosa a fer. Es diu que, tal vegada, una residència d'estudiants... Tant de bo. 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article