La nova Barcelona de Sèrbia

cronista cultural

Amb el meu amic Valentín Chitu emprenem, una vegada més, un viatge a través del Banat; i rebem la primera sorpresa quan ens adverteixen que el pas fronterer al qual ens dirigim, el de Jasa Tomic, està tancat, i ens recomanen que anem per Versac, una mica més al sud, la capital del Banat serbi.
Ens dirigim a Zrenjanin, l'antiga Nova Barcelona que van fundar els catalans exiliats, després de la Guerra de Successió amb la victòria del borbó Felip V davant les tropes austriacistes, i que va tenir una crescuda considerable després de la derrota de Nàpols i Sicília, a favor de la monarquia espanyola. 

Molts catalans es van instal·lar a Viena, on van tenir moltes privacions, fet que obligà molts d'ells a demanar almoina pels carrers. Això va fer que el Govern austríac, per a llevar-se'ls de damunt i resoldre el problema, incrementat per les malalties, decidís fundar una ciutat al Banat de Temesvar, que serviria de frontera a l'Imperi Otomà. El lloc estava situat a la ciutat, probablement deshabitada, de Beckerek, on sembla que ja hi havia catalans procedents de Pancevo, al Danubi, al costat de Belgrad, que van haver de fugir de la insalubritat i les terres pantanoses amb unes crescudes de riu temibles. A l'estiu de 1737 ja hi vivien més de mil catalans, que convivien amb serbis, croats, búlgars, hongaresos, romanesos, alemanys, eslovacs..., tot un mosaic de pobles que s'havien instal·lat al mateix lloc, fugint de la misèria i dels turcs. Els catalans es van dedicar a la confecció de la seda i vivien relativament bé, però una altra guerra entre austríacs i turcs els perjudicà notablement, perquè els seus tallers de seda van acabar cremats.

Són moltes les causes que es barregen del perquè de l'aniquilació, tant de la ciutat com de la gent: la pobresa, la inanició, el clima, que ells creien que era similar al de Catalunya, la pesta..., però sembla que el rigorós clima va ser-ne determinant (puc donar fe de l'hivern del Banat).

Estudis recents i no tan recents per part d'historiadors i estudiosos, han posat al descobert el passat d'una ciutat, anomenada Nova Barcelona

Quan arribem a Zrenjanin, i després de visitar el centre de la ciutat, ens dirigim directament al Museu Nacional, tot i que abans havíem parat a comprar uns records en un quiosc, on la senyora que l'atenia, una sèrbia d'ascendència romanesa, ens va sorprendre quan ens va explicar que els seus avantpassats havien arribat a Zrenjanin procedents de Transilvània, feia més de dos-cents anys, i que de generació en generació, tants anys després, a casa seva parlaven romanès. Era un cas paregut al de les petites ciutats de Nermet i Caràsova, que havíem visitat dos dies abans, on els seus habitants parlen croat, tot i que no ens van saber dir en quina època havien arribat els seus avantpassats a Romania. En tot cas, tant el romanès a Sèrbia com el croat a Romania exemplifiquen la voluntat i la determinació de la seva gent de parlar l'idioma dels nouvinguts. 

Ens dirigim, ja al Museu, cap a la biblioteca, on hi ha tres senyores que l'atenen; una d'elles, Ivanna, es converteix en la nostra guia històricocultural. Li preguntem per la Nova Barcelona i els catalans; totes tres ens miren sorpreses amb cara d'incredulitat i ens diuen que no saben res d'aquest tema i que no hi ha cap objecte o record de Catalunya. En canvi, el llarg passadís que condueix als cinc departaments o sales on s'exhibeixen els records i relíquies històriques estan plenes d'objectes -armament sobretot- de l'Imperi Otomà. Les cinc sales -Natura, Arqueologia, Etnologia, Història i Art- també estan plenes del passat de la ciutat. Ens dirigim a la d'Història, on es troben materials i documents de diferents èpoques, sobretot de l'Imperi d'Àustria-Hongria. Però -oh, sorpresa!-, quan marxem ens diuen que tornem a la biblioteca, on en un llibre força antic han trobat una petita referència a la Nova Barcelona. En una de les seves pàgines, molt breu, i després de la traducció del serbi al català, hi diu: "L'any 1737 Beckerek estava plena de ciutadans espanyols. A Beckerek s'ha fundat la Nova Barcelona, en record de la seva ciutat, Barcelona. Els espanyols no s'hi han habituat a causa del clima. Van marxar ràpidament el 1744 i a Beckerek no hi va quedar ningú. L’any 1747 van tornar a Beckerek molts jueus, dos dels quals es deien Joaquim Golosint i Moisés Abraham".

Va sobreviure la Nova Barcelona fins al 1744?.

Fora possible. També preguntem si hi ha famílies de descendents de catalans. Novament la resposta és negativa, com negativa va ser -ja fa quatre anys- la dels Ajuntaments de Timisoara i Orsova, on havien viscut, també, catalans.

Els funcionaris que em van atendre tampoc en sabien res. El silenci fou total, absolut. En tot cas, estudis recents i no tan recents per part d'historiadors i estudiosos, han posat al descobert el passat d'una ciutat, anomenada Nova Barcelona, que tot i les múltiples dificultats en la seva creació i en la seva vida, van deixar l'empremta catalana en el Banat de Temesvar. (avui, regió autònoma dins la Voivodina, en l’actual Sèrbia). La nostra tristor és gran, al temps que penso en la senyora del quiosc, la família de la qual ha mantingut durant 200 anys la seva llegua romanesa, i en el poble de Carásova, on tothom parla croat. I imagino, també, que Zrenjanin -vull somiar!- és tota de parla catalana, i que la nostra llengua és la avanzadilla cultural al centre d'Europa i als Balcans. 

Per finalitzar, el meu agraïment a l'amic Frederic Ribas, historiador i economista barceloní, pels seus ànims i el seu interès que visités aquesta ciutat.


Nova Barcelona (Sèrbia),
agost de 2018

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article